En el moment d’escriure aquest paper, no puc saber què haurà passat dia 1 d’octubre, però de moment sí que puc dir que estic d’acord amb l’apreciació del president Puigdemont, quan va expressar, la setmana passada, allò de «Ja hem guanyat, hem vençut un estat autoritari», tot i que per les notícies que arriben avui, dematí de diumenge, podríem afegir autoritari i repressor. Em sembla una opinió encertada, la del president. L’enorme energia popular que ha impulsat el procés sobiranista al Principat, ha estat determinant; ho han desbaratat tot, sobretot la confortable realitat en què estaven instal·lats uns polítics que, des de fa molts anys, només aspiraven a gestionar un sistema al servei dels oligarques, com és el cas de Gabriel Escarrer a ca nostra. La inauguració del Palau de Congressos, tan lamentable espectacle, n’és paradigma.

Portades de diaris andalusos i d’altres zones de l’estat, alarmats per les conseqüències que tendrà, per a les seves economies regionals, la independència catalana. On s’havia vist mai¡ Ha resultat que l’espoli fiscal que pateixen els territoris de parla catalana, ha estat veritat. Ho han hagut de reconèixer, a causa de l’alarmisme provocat. El procés sobiranista també ha aconseguit que representants del PP i del PSOE hagin hagut de dir que «En haver passat dia 1 d’octubre, ens haurem d’asseure a negociar seriosament». Sánchez ho va matisar encara més, «En haver acabat el procés, s’haurà acabat Rajoy». Per tant, segons Sánchez, haurà estat el procés sobiranista, l’energia política capaç de derrotar la conservadoríssima dreta espanyola.    

Però si resulta que fins i tot el PNV ha hagut de modificar la seva estratègia! Ara diuen que no podran donar suport als pressuposts de Rajoy perquè el representant del nacionalisme espanyol ha mostrat excessivament el llautó autoritari, i tot gràcies al procés sobiranista que han impulsat els catalans peninsulars. I llegir els desbarats que han arribat a dir els liberals de dretes espanyols i els progressistes, que suposàvem que també eren d’esquerres, tots ells definitivament fans de l’unionisme, que no ha estat gràcies al procés? S’han hagut de llevar la careta de demòcrates; a la fi! I la desmitificació definitiva de la Transición i de la Constitución, que no ho hem d’agrair als principatins? Que no han estat ells, que han forçat Rajoy a haver de dir «Nos obligaran a hacer lo que no queremos hacer»? Ha estat gràcies al procés sobiranista que ha quedat clar, per sempre més, que fins ara no hem pogut votar més que allò que la Guàrdia Civil ens ha permès votar.

Però si han hagut de desaparèixer partits com Iniciativa per Catalunya o quedar reduïts al pur testimonialisme, com és el cas del PSC, perquè els de la nova marca, En Comú Podem, etc, hagin pogut agafar la torxa del dret a decidir! Ja hem guanyat. Pedro Sánchez ja no podrà exercir de José Luís Rodríguez Zapatero o de Pérez Rubalcaba. Pablo Iglesias ha hagut de refer les seves previsions; ja no podrà ser el relleu amable del PSOE.

I a les Illes? Doncs el sobiranisme d’aquí, gràcies al sobiranisme principatí, ha reviscolat. És per això que som germans de sang. On haguessin anat a parar, de la mà de Francina Armengol, aquesta presidenta regional que cada vegada que diu que el referèndum dels catalans s’ha de pactar amb Madrid, Pedro Sánchez la rectifica? Ja hem guanyat. Un goig, això de veure tants representants del sobiranisme illenc a Barcelona, donant empenta a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Ho han pogut fer perquè primer els principatins han premut de bon de veres. El procés també ha fet reviscolar la societat civil illenca. Primer l’assemblea de docents; ara el relleu, la Coordinadora per defensar la democràcia.   

I tant; divendres passat, gairebé quatre mil persones es varen manifestar a Palma per defensar la democràcia, també per culpa de la dependència que tenim, encara, dels partits unionistes d’adscripció centralista. El Círculo Balear, a Menorca i a Palma, només va mobilitzar 1400 persones. Hem guanyat. Aquests del Círculo Balear fins ara havien fet bonda; el Govern d’Armengol no els inquietava. Han hagut de ser els principatins, els que han forçat el nou pronunciamiento de dissabte.

La portaveu del Govern, Pilar Costa, darrerament no està fina. Potser és per mor de la conjuntura que la desorienta. Això de dir que els alts càrrecs del Govern no han de saber el català...bé, ja hem dit que els del Círculo Balear fins ara feien bonda. Quin altre regalet que els ha fet! Ara, això de dir que per mor del procés dels catalans peninsulars, el govern de Madrid i la Generalitat han de negociar per evitar la fractura social...Bono, això sí que és gros! On s’ha vist mai que votar provoca fractura social? Endemés, aquesta versió tan especial de la democràcia de Costa, què és, del Govern sencer o del PSOE?  

Hem guanyat perquè, com a mínim, ja hem deixat enrere mites i coverbos.