És Airbnb el problema?

A redós de la polèmica entorn de quins actors del sector turístic haurien de responsabilitzar-se amb major mesura d'un aconsellable límit de creixement, després de les darreres temporades de saturació, ha aparegut sovint assenyalada Airbnb com la causant de gran part dels problemes; responsable de l'encariment dels lloguers, de la gentrificació i d'atreure cap a les Illes un turisme incívic que molesta veïns i veïnes dels barris dels nostres pobles i ciutats. Com si la web en qüestió i altres de similars fessin insuportable la vida a un elevadíssim nombre de ciutadans illencs. El turisme de masses, tot i ser majoritari, ha perdut un cert pes els darrers temps en benefici d'altres opcions emergents. Es pot entendre que aquest emergir resulti molest al sector hoteler per mor de la competència que pot suposar. Però s'entén molt menys que altres actors es dediquin a criminalitzar-lo quan possiblement un futur turisme sostenible, passi en gran part per reconèixer i potenciar opcions com aquestes.

Ens trobam a més, que els avantatges que ofereix en relació a altres alternatives que impliquen i sobretot han implicat creixement excessiu, són ben remarcables: no calen noves construccions ni carregar-se més territori, ja que el turista utilitza vivendes dels habitants ja existents, permet a la gent normal i corrent beneficiar-se una mica del turisme, repartint un poquet el gran pastís econòmic d'aquesta indústria. Potencia el petit i mitjà comerç que amb la quantitat de noves i robustes grans superfícies ho passa prou magre per sobreviure i fa arribar el turisme a pobles i ciutats que havien   quedat sistemàticament excloses del seu benefici. Però sense concentrar els esmentats beneficis en mans d'unes poques persones d'aquestes poblacions sinó possibilitant el seu repartiment entre els habitants que disposin d'una casa per a llogar, la qual, a vegades resulta ser la pròpia. A tall d'exemple: si a determinat poble, hi ha 100 persones que lloguen una casa o part d'aquesta, els beneficis arribaran a 100 famílies. És just la tendència contrària dels nostres dies: les 100 hipotètiques cases, concentrades en mans d'uns pocs.

Ara que per fi es parla de les Kellys i la seva vergonyosa situació laboral, seria interessant preguntar aleatòriament a senyores de la neteja, on s'estimarien més treballar; si a diverses cases particulars i entendre's amb els propietaris d'aquestes o a llocs on se'ls exigeix fer un nombre desorbitat d'habitacions en un temps limitat. I és que quan parlam de tipus de turisme o de regular determinades opcions d'allotjament, no podem obviar el diferent impacte que provoquen uns o altres sobre la societat. No es tracta en absolut, d'opcions incompatibles però sí que cada una d'elles dibuixa un model de societat. Incomprensiblement, el Govern ha apostat fort per una en detriment d'altres, renunciant a cercar punts d'equilibri que seria l'escenari més interessant i desitjable de cara al futur immediat.

Però temps al temps. Airbnb, per seguir amb aquest exemple, és una plataforma d'àmbit global amb milions d'usuaris que representa una nova forma de concebre l'allotjament quan hom viatja. Alguns que la critiquen durament a casa, segur que l'usen feliçment a l'hora de viatjar. Encaparrotar-se a frenar tendències que compten amb una demanda emergent, que són sostenibles des del punt de vista mediambiental, a la vegada que possible alternativa al model turístic avui àmpliament majoritari, aferrant-se a suposades raons que desperten molts interrogants, no sembla la forma més creïble de pensar en els interessos de la majoria.