Pepe García27/03/17 0:00
TW
0

Aquests dies s'ha parlat i escrit molt sobre la baralla entre alguns pares dels equips infantils del futbol base de l'Alaró i del Collerense. És clar que els culpables d'aquesta situació no han estat només el pares. Fa anys que la majoria de clubs de futbol han oblidat que la seva funció hi hauria de ser ajudar als nins a créixer com esportistes i com persones, no fer futures estrelles. Fa anys que als camps de futbol base s'escolten insults, arbitres que han de sortir escoltats dels camps... Una realitat violenta que segurament tornarà, davant la indiferència general, una vegada passat el rebombori mediàtic actual.

Si el futbol professional és el mirall on s'ha de mirar el futbol base és clar que no podem esperar miracles. El futbol s'ha convertit en un gran negoci; el mateix Donald Trump, el 2015, va intentar comprar el club colombià Atlètic Nacional, els russos, els xinesos, els nord-americans, com al cas del Mallorca, els alemanys en el cas de l'Atlètic Balears, s'han llançat a comprar clubs de futbol. Un futbol professional amb sous desproporcionats que s'embutxaquen els mandataris, milionaris, contractes televisius que indirectament pagam tots els contribuents, voluminosos percentatges que es queden intermediaris, tripijocs que amaguen les requalificacions, quantitats desorbitades de contractes comercials i sous de jugadors en aquests temps de crisi, jugadors i clubs defraudadors a Hisenda, explotació i tràfic amb els nens futbolistes...

I tot envoltat de corrupció: competicions comprades, partits arreglats... El president de la Reial Federació Espanyola de Futbol des de 1988, Ángel Villar, i la pròpia federació,  estan acusats per prevaricació, apropiació indeguda i malversació d'1,2 milions d'euros de diners públics. Una de les destinacions d'aquests diners era una escola de futbol a Haití, per a la qual hi havia una partida d'uns 220.000 euros, que mai es va arribar a construir. D'aquesta forma Villar està a l'altura dels nou alts càrrecs de la FIFA acusats de corrupció pel Departament de Justícia dels Estats Units i que ha suposat la dimissió dels presidents de la FIFA i la UEFA. Temes com aquests hi haurien de ser investigats i difosos per la premsa esportiva, la més seguida a Espanya, si realment fos premsa.

Mentre la majoria d'aficionats al futbol s'han convertit en clients infantilitzats i fanatitzats que accepten uns horaris absurds d'una Lliga de Futbol Professional dirigida per un ex-militant del partit feixista "Fuerza Nueva" que troba a faltar un Le Pen a l'espanyola. Eduardo Galeano es lamentava de la venda del futbol, «en cos, ànima i roba», a les pantalles xineses. I afegia: «És més important la publicitat al pit que el nombre a l'esquena».

Per desgràcia el futbol no és sinó un fidel reflex de la societat en què es juga i no hi ha solucions màgiques, però jo segueix gaudint de jugar sempre que puc i com Eduardo Galeano ho faig molt bé, meravellosament be, sóc el millor de tots però només de nit mentre dorm. Durant el dia, sóc un mal jugador,  però gaudeix del futbol popular, l'únic que mereix la pena.