He estat temptat de complir aquest grat i voluntari compromís de cada dilluns amb dBalears fent un article amb la frase del títol com únic i exclusiu contingut, és a dir: A Mallorca, el 31 de desembre: Diada i punt!

És tan fatigós haver de defensar allò que és obvi, que gairebé no sé què dir més. Hi ha un acord acadèmic molt majoritari que aquesta és la data fundacional del que avui dia som. Ningú, supòs, celebra el 31 de desembre de cada any les formes, maneres, costums, crueltats, o tradicions i formes de convivència de 1229. Però posar pegues a commemorar com a Diada de Mallorca la data de l'acte fundacional de la nostra catalanitat em recorda les teories creacionistes, i, per tant, negacionistes de la llei de l'evolució. El que som és conseqüència de l'evolució d'aquella conquesta de Mallorca per les tropes capitanejades per Jaume I el Conqueridor... i, certament,  d’una persistent - a vegades heroica- resistència a l'anul·lació del nostre origen com a poble. Recordeu l'enèrgica frase –crec que hi ha dubtes sobre la seva autoria- amb què Raimon acaba la seva superba cançó "Jo vinc d'un silenci": Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat... Si és d'això del que es vol discutir: A Mallorca, 31-D. Diada i punt!

La qüestió és que som a tocar el 31 de desembre de 2016 i el Consell de Mallorca segueix mossegant fesols amb aquest assumpte. És tan il·lús el Govern de Mallorca que veritablement creu que amb un "procediment participatiu" desactivarà al nacionalisme espanyol exterminador sense embuts de qualsevol origen que no sigui l'espanyolitat eterna? De què va aquesta  “pixada fora de test”  de Podemos de rebutjar el 31-D amb bajanades com ara la de qualificar l'ofrena a Jaume I com un acte monàrquic (sic)? Segons la informació de Diario de Mallorca, sembla que una de les pegues de PSOE i PODEMOS és la catalanitat del 31-D. I què volen que es reivindiqui un dia com aquest?

Permetin-me que, gairebé per acabar, faci una confessió personal: No he arribat al sobiranisme, ni m’he incorporat a la mobilització popular –i gens monàrquica, per cert- entorn del 31-D, des de la reivindicació identitària. El meu sobiranisme va de republicanisme-democràtic-emancipador. Després de picar pedra durant anys a moltes lluites socials, he arribat a la conclusió que el que és fonamental és transformar el sistema (no només fer canvis en el mateix), i no hi ha transformació possible, a casa nostra, sense sobirania plena. Per això, en paraules d'Espriu "no només hem de fer memòria per a no perdre la identitat, sinó també per a poder respondre a la pregunta, què volem ser?"

Com m'he mig perdut per les bardisses, torn al concís "A Mallorca, 31-D: Diada i punt!". En aquest sentit convé recordar que el pròleg de "El llibre dels fets" -almenys en l'edició a cura de Jordi Bruguera (Proa. 2008)- comença amb aquestes paraules: "Retreu monsenyor sant Jaume que la fe sense obres és morta." Em tem que és millor tenir poca fe que els que ara governem el Consell de Mallorca declarin el 31 de Desembre com Diada de Mallorca. Alguns són tan “prudents” que poden esdevenir en traïdors. Les “obres” depenen d'una societat civil que, encara que algú la volgués morta, està ben viva. Doncs demostrem-ho, aquest 31-D, muntem-la grossa!