Es magatzem de sa construcció de s'ús decoratiu des salat

Bé, fins aquí, cap problema.  Per ventura, entre els qui prediquen 'las modalidades' i 'lo nostro' i ja m'enteneu, n'hi ha qualcun de sincer.  Per ventura n'hi ha qualcun que, en lloc de cercar fer bocins el nostre estàndard i multiplicar-lo en un per cada 'región' catalanoparlant (tot i la incoherència de no qüestionar gens, mirau per on, la continuïtat d'un sol model unitari per a tots els territoris castellanoparlants de la Península), en lloc d'això, dubtava jo, qui sap si qualcun de benintencionat, simplement, és partidari d'eixamplar el repertori d'articles usables en el nostre model unitari.  Els qui sincerament hi creguin, el faran servir, aquest model, per a qualsevol funció comunicativa, sigui en l'article que sigui.  Ben mirat, l'article salat, usat oralment a les Balears i a les comarques del gregal del Principat, és mil vegades més català que no la terminació verbal catanyola 'jo escolto', 'jo miro', 'jo canto', avui ademeses, (fins i tot, malauradament, preferides) devora la terminació mallorquina i catalana clàssica 'jo escolt', 'jo mir', 'jo cant'.  Constructivament, tot és revisable i reformable en aquest món.

Però ca, podeu pensar! Els fets em confirmen la meva convicció: fa estona que predic que el sabotatge que fomenten les clavegueres de l'Estat contra la reconstrucció del nostre model lingüistic unitari clàssic -que tenguérem quan Mallorca, Barcelona i València érem una nació de tres estats confederats dins la Corona d'Aragó- és una maniobra que cerca impedir que el nostre idioma faci les funcions d'una llengua europea normal.  Aquestes funcions les fa dins ca nostra el castellà estàndard europeu, per ara.  A la nostra llengua, com a molt, li perdonen la vida en els àmbits familiars i tribals.  I una llengua que no ha de fer més que una funció familiar i tribal, no n'ha de menester per res, d'estàndard unitari.  No debades, el temps del Caudillo gros, ens consolaven amb la consigna "estad seguros, catalanes, de que vuestra lengua, en lo más íntimo de vuestros hogares, no será perseguida".  I ara, el el 'caudillín' petit de la FAES, diu que amolla qualque paraula en català "en mis círculos amistosos más intimos".

Ho vénc a dir perquè, si pegau una ullada a aquest full de propaganda que ha escampat "ES MAGATZEM DE SA CONSTRUCCIÓ I DE SA REFORMA", no hi veureu gens ni una mica per enlloc 'es salat'.  Per molt de dalt a baix que hi mireu i que hi cerqueu, maldament sigui amb lupa.  Per molt arreu que el llegigueu.  Per moltes de voltes que hi faceu.  Cap parauleta ni una.  Tot en perfecte castellà estàndard.  Així és que jo, davant aquest exemple tan perfecte, tan il·lustratiu, de simple ús decoratiu del salat a la façana del magatzem i de censura absoluta d'aquest model en la publicitat -que fan tota en el més estricte castellà estàndard-, torn demanar: és o no és el tema de "las modalidades" una clara qüestió de funcions?  Jo no en tenc cap dubte i ho torn repetir:  No us deixeu entabanar: la qüestió no és 'de formes' sinó DE FUNCIONS.