Jaume Burdils28/09/16 0:00
TW
4

Fa cosa de dues setmanes, l'amic Toni Trobat va encetar una polèmica, amb molt ressó a les xarxes socials, forums, etc...a partir d'un article on reflexionava sobre el paper que ha de jugar l'OCB en el si de la societat illenca. Independentment que es compartesquin o no, totes les opinions o el to usat, és absurd tancar els ulls davant unes mancances que són ben òbvies i que en Toni apuntava de forma precisa en la seva reflexió. Ningú qüestiona la tasca històrica que ha fet l'Obra, ni activitats que efectivament, mostraren que l'entitat era conscient dels nous reptes que, com a societat haviem d'assumir. Ara bé, també és cert que la centralitat de les agendes polítiques, del Principat i de les Illes, no és coincident. Ni els percentatges quan ens referim a sentiment nacional, són ni de bon tros, similars.

Això obliga doncs, a seguir estratègies que s'adaptin a la realitat pròpia. S'ha aconseguit conscienciar a una majoria social d'aquestes illes sobre l'espoli econòmic que pateixen? Sembla que no, si miram els resultats de qualsevol convocatòria electoral. I això que es tracta d'una qüestió ben òbvia. Tanmateix, la suma PP-PSOE-C's guanya rotundament. No negaré que s'hi ha fet feina, i lloable, però no hem arribat encara a aquest punt. Llavors, no havent arribat aquí, hi pot haver un sector rellevant de la societat que en els darrers temps hagi esdevingut independentista? Difícil...ni tan sols podem afirmar que tots els votants de MES ho siguin. La majoria dels d'aquesta coalició possiblement ho són, i una part dels del PI. Sumem-hi uns poquets més que no voten... I avui per avui, atura de comptar. Estarem d'acord, doncs que, ara per ara, no és el sobiranisme un tema que pugui unir sectors amplis de la població i cohesionar-los entorn un objectiu comú.

Possiblement, es tractarà de cercar aquells temes que sí que, ben explicats, poden generar consens social i siguin dificils de rebatre. Que s'hi puguin sumar sectors que a Catalunya estarien a Súmate i també del centre-dreta nacionalista/regionalista, massa minoritari i regionalista encara. Cal admetre també que en els darrers anys, possiblement pels forts canvis viscuts a nivell econòmic i social, l'entitat ha perdut transversalitat i s'haurà de tornar caminar cap a aquesta. Segur que hi ha moltes maneres possibles. L'amic Toni, n'apuntava algunes. Altres, hi aportaran les seves. Però nomès a partir del debat, d'analitzar la nostra realitat de forma freda i serena i del diàleg entre tots i totes podrem reforçar una eina que, ha aportat moltissim al país i que, governi qui governi, resulta imprescindible.