Fa cosa de dues setmanes, l'amic Toni Trobat va encetar una polèmica, amb molt ressó a les xarxes socials, forums, etc...a partir d'un article on reflexionava sobre el paper que ha de jugar l'OCB en el si de la societat illenca. Independentment que es compartesquin o no, totes les opinions o el to usat, és absurd tancar els ulls davant unes mancances que són ben òbvies i que en Toni apuntava de forma precisa en la seva reflexió. Ningú qüestiona la tasca històrica que ha fet l'Obra, ni activitats que efectivament, mostraren que l'entitat era conscient dels nous reptes que, com a societat haviem d'assumir. Ara bé, també és cert que la centralitat de les agendes polítiques, del Principat i de les Illes, no és coincident. Ni els percentatges quan ens referim a sentiment nacional, són ni de bon tros, similars.
Això obliga doncs, a seguir estratègies que s'adaptin a la realitat pròpia. S'ha aconseguit conscienciar a una majoria social d'aquestes illes sobre l'espoli econòmic que pateixen? Sembla que no, si miram els resultats de qualsevol convocatòria electoral. I això que es tracta d'una qüestió ben òbvia. Tanmateix, la suma PP-PSOE-C's guanya rotundament. No negaré que s'hi ha fet feina, i lloable, però no hem arribat encara a aquest punt. Llavors, no havent arribat aquí, hi pot haver un sector rellevant de la societat que en els darrers temps hagi esdevingut independentista? Difícil...ni tan sols podem afirmar que tots els votants de MES ho siguin. La majoria dels d'aquesta coalició possiblement ho són, i una part dels del PI. Sumem-hi uns poquets més que no voten... I avui per avui, atura de comptar. Estarem d'acord, doncs que, ara per ara, no és el sobiranisme un tema que pugui unir sectors amplis de la població i cohesionar-los entorn un objectiu comú.
Possiblement, es tractarà de cercar aquells temes que sí que, ben explicats, poden generar consens social i siguin dificils de rebatre. Que s'hi puguin sumar sectors que a Catalunya estarien a Súmate i també del centre-dreta nacionalista/regionalista, massa minoritari i regionalista encara. Cal admetre també que en els darrers anys, possiblement pels forts canvis viscuts a nivell econòmic i social, l'entitat ha perdut transversalitat i s'haurà de tornar caminar cap a aquesta. Segur que hi ha moltes maneres possibles. L'amic Toni, n'apuntava algunes. Altres, hi aportaran les seves. Però nomès a partir del debat, d'analitzar la nostra realitat de forma freda i serena i del diàleg entre tots i totes podrem reforçar una eina que, ha aportat moltissim al país i que, governi qui governi, resulta imprescindible.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La qüestió bàsica és quina mena de relació amb Catalunya és la millor per aconseguir una majoria sobiranista a les Illes Balears. Si bé compartim llengua i un passat històric en part comú, ni la geografia ni l'evolució històrica i institucional i molt menys la societat i l'economia han evolucionat de la mateixa manera des del segle XIII ençà. En conseqüència és necessari aplicar estratègies útils i vàlides per a les complicades societats illenques i sembla ben clar que els mimetismes no duen enlloc, o més aviat a la minorització ai a l'estigmatització social. En canvi, la defensa de la llengua catalana, la lluita per molts d'espais naturals i, ara mateix, possiblement la demanda de drets socials i civils per a les minories discriminades poden provocar grans consensos socials que desgastin tant al PP com al PSOE. Que per cert, no són tan imbatibles ja que molts dels nostres ciutadans voten estatal en els comicis a Corts i sobiranista en els comicis autonòmics.
¿I perqué serà que no s'han aconsseguit els objectius després de tanta i tan bona feina com dius? Potser no heu estat prou eficients amb el missatge, poc contundents, hi ha que insistir amb més força que mai. Es clar, arribar a la conclusió que ximplement no interessa no entra dins el vostre esquema, es més fàcil etiquetar els altres de ximples i borregos.
La majoria dels mallorquins té idees preconcebudes i per res les vol canviar. Els qui són votants del PP, per grosses que els "peperos" les facin, seguiran votant-los, i el que ho són del PSOE també. No hi valen reflexions, ni demostracions, per objectives i irrefutables que siguin. Si un és del PP ho és i punt, i si és del PSOE igualment.També als indecisos és casi impossible fer-los canviar d'idea. Per tant, no cal esforçar-se gaire en les campanyes electorals.
Ostres! Quina reflexió més fonda i alliçonadora! Estic emocionada! Sort del salva-slips!