Rafael Borràs

La cultura, ens fa lliures o consumidors?

Rafael Borràs26/09/16 0:00

Llegir a dBalears que la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports havia presentat l'estudi "El consum cultural a les Illes Balears", i pensar en Frédéric Miterrand va esser tot un. Per què? L'associació és bona d'entendre: El ministre de cultura francès, Frédéric Miterrand, anomenat l'any 2009 per Nicolas Sarkozy, va popularitzar una frase que simbolitzava la nova política cultural a la República de França. Era la següent: "Passer de la culture pour tous à la culture pour chacun". Aquesta definició es va convertir aviat en una forma recurrent per a definir les polítiques públiques culturals neoliberals: La cultura passava de ser un dret de ciutadania -un bé comú-, a una qüestió individual. Els Governs de Sarkozy s'esforçaren força amb la finalitat d'acabar amb la igualtat d'oportunitats en relació al fet cultural.

El tarannà discursiu del Govern de les Illes Balears en matèria cultural no és d'orientació neoliberal, però amb estudis com el que es va presentar dilluns de la setmana passada es creen dubtes. La conselleria i la Direcció General de Cultura haurien de cuidar les formes de comunicació, i no oblidar que el llenguatge polític té prou importància. Potser haurien de recordar el celebèrrim llibre de George Lakoff, "No pensis en un elefant! Llenguatge i debat polític", i fer cas al lingüista nord-americà quan afirma que "pensar de manera diferent, requereix parlar de manera diferent".

Tanmateix, si haguessin pensat de debò diferent, aquest estudi no s'haguera realitzat. Era innecessari. Per arribar a conclusions idèntiques bastava consultar amb un poc de cura alguns productes estadístics de l'INE, de l'IBESTAT, i, sobretot, els anuaris d'estadístiques culturals del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte que, per cert, inclús dirigit per José Ignacio Wert, mai no s'ha atrevit a parlar de "consum cultural", i sí "d'hàbits i pràctiques culturals", que és una denominació bastant més assenyada i alliberada del llenguatge neoliberal.

En fi, si aquest innecessari estudi no s'és fet, s'haguessin estalviat els dobles públics -pel que sembla pagats a una empresa privada- dels sempre insuficients pressupostos autonòmics dedicats a cultura ,i, alhora, ens haguérem evitat l'ensurt de pensar que a la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports, a la Direcció General de Cultura, o als seus entorns, hi ha algú que pensa en la conveniència de passar del "només la cultura pot fer homes lliures" d'Emili Darder, a la cultura de la competitivitat i el consum.

Per si de cas: Vius i ungles !