Segons s'ha informat des de la Conselleria, l'objectiu principal és determinar el consum efectiu i el consum potencial de productes i de serveis de caràcter cultural per part dels ciutadans de les Illes Balears, i més concretament: conèixer la demanda de serveis culturals per productes i freqüència, classificar els ciutadans en funció de l'Índex de Consum Cultural, determinar la participació directa dels ciutadans en activitats artístiques, identificar les principals barreres per a un major accés o una major participació en la cultura, i determinar el grau de satisfacció amb els serveis culturals consumits.
Principals resultats
Els resultats extrets a partir d'aquest estudi demostren que la meitat de la població de Balears realitza «poc o pràcticament nul» consum cultural (amb l'excepció d'anar al cinema).
Segons les dades recollides la cultura arriba, amb major o menor intensitat, al 50 per cent dels ciutadans de les Illes, i un de cada quatre fa un consum habitual. Així, el grau de consum cultural no varia significament de la xifra registrada de mitjana a la Unió Europea.
En el perfil del consumidor habitual hi ha una major presència de dones (54%) i joves (42 anys de mitjana). A més, la majoria són persones nascudes a les Balears (65%) i amb el català com a llengua habitual (46%), amb una forta presència d'estudis superiors (54%) o secundaris (39%).
Així, el 25 % de la població major de 16 anys de les Illes es pot considerar consumidora habitual de cultura en participar diverses vegades al mes en una o diverses disciplines o activitats culturals; mentre que un altre 25% de la població n'és consumidora habitual.
Segons l'estudi, si es compara amb les barreres que hi ha en altres països europeus, la característica més destacable és que els ciutadans de les Illes creuen que una «oferta limitada o de poca qualitat» és la barrera amb major diferencial i que, per tant, és un motiu molt més important que per a la resta d'europeus per no fer un major consum cultural.
D'altra banda, la llengua catalana ocupa un paper «molt secundari», malgrat ser la llengua més habitual entre els qui més cultura consumeixen. Entre les principals barreres per no realitzar un major consum de cultura, destaca la falta d'interès en el cas de circ, dansa i biblioteques; així com «una oferta limitada i de poca qualitat; un preu massa elevat o falta de temps».
Metodologia de l'informe
El treball ha estat dirigit i coordinat per la Direcció General de Cultura i consta de tres parts: Per una banda la realització del disseny d'un qüestionari adreçat als ciutadans de les Illes Balears, seguit de la posada en marxa del mateix qüestionari a ciutadans de les Illes majors de 16 anys (el marge d’error global és del ±2,5% i la mostra s’ha distribuït equilibradament entre 4 zones: Palma (393 enquestes), la resta de Mallorca (407 enquestes), Menorca (401 enquestes), i Eivissa i Formentera (400 enquestes). S’han combinat enquestes telefòniques (1.300) i enquestes presencials (301) per tal de poder arribar als barris i als perfils socioeconòmics més baixos. Les enquestes es varen realitzar entre els dies 29 de juny de 2016 i 20 de juliol de 2016) i, finalment, s'ha elaborat un informe estadístic, un informe final dels resultats i un informe de conclusions i anàlisi DAFO.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pere VIc..., tammateix no te donaran cap càrrec, per molt que critiquis ...
En Yuanito no té accés a cap cultura, no sap escriure en foraster.
Estudis d'art dramàtic, estudis de música i dansa... teatres, cinemes, biblioteques... res, segons les estadístiques, sembla que a la meitat de la població no li interessa la Cultura. Els anys 60 tenien molt d'èxit les boites, els tablaos i les sales de festa, els 70 les discoteques... i el futbol sempre present. Encara ens podem donar per satisfets que a la meitat de la població li interessi la cultura.
Excepto cuando hay programatacion de actividades en catalan, que sobran todas las entradas que no estan subvencionadas. Es lo que tiene cuando se mantiene una cultura postiza con respiración asistida, a golpe de talonario.
Per exemple a Palma tenim sis o set teatres, la majoria municipals, i gairebé sempre estan tancats i sense programació. I quan hi ha alguna funció, les entrades s´esgoten en poc temps, perquèés un espectavcle interessa a molta gent. Fa falta dinamitzar culturalment a totes les ciutats i pobles de les nostres illes, tant amb espectacles teatrals, fires de llibres i altre tipus d´activitats culturals.
Seria força interessant que els preus de la cultura fossin més assequibles, seria també molt convenient que la planificació cultural fos estudiada en conjunt a tota l'illa, molts cops no pots assistir a un acte perquè en fan el mateix dia diferents i en minuts de diferència. Hauria d'haver un lloc a on poguessin tenir una agenda per no fer moltes coses en un sol dia i després dies i dies sense res. Crec que tenen molts assessors de compromís i els falta gent amb cap que pensi que sàpiga fer feina i com fer-la. Cobren molt i treballen malament. N'estem farts de tanta foto i tanta paraula que no serveis per res. Feina ben feta que per això cobren.
Esper que no estiguin comptan als que van al futbol, si no, faria encara mes plorera.....
Pere, si les ganes de consumir cultura (llegir, escriure, anar al teatre, cinema, dansa, visitar una biblioteca, una exposició o tantes altres coses que es poden fer), me les ha de fer venir qui està governant, crec que el problema el tenc jo. De fet si fos així, hauries de culpar als que anteriorment van sanar d'arrel la inquietud cultural de moltíssima gent. Una bona iniciativa seria aixecar el cap i deixar de mirar tant el mòbil...
Més (les restes del PSM) cada vegada MÉS devaluat culturalment parlant. Quan veig aquesta consellera analfabeta, o el nou regidor de Palma o un oportunista com en Cerdà, què podem pensar sinó que fa temps que no troben ningú amb un mínim de carisma, qualcú que sigui capaç de generar una mica d'il·lusió.
Creo que los que pasamos de tarde en tarde por este pantallazo, somos grandes consumidores de cultura.