LOMCE, pactes i amor

Començam un nou curs escolar mentre els polítics estatals no volen iniciar un nou curs polític i demostren la misèria del nostre sistema polític al qual la divisió de poders és inexistents.

Si parlam de la LOMCE i pactes d'investidura el pacte PSOE- Ciutadans parlava de "la paralització de l'actual llei educativa en tots els aspectes que no hi hagi entrat en vigor. Amb aquest pacte el PSOE renunciava a la derogació de la LOMCE com es recollia al seu programa i com és imprescindible per arribar a un nou model educatiu. A més a més després de l'acord Ciutadans ja va demostrar la solidesa dels seus principis i quan es va votar en el Congrés la proposta de llei del PSOE, per paralitzar la LOMCE, es van abstenir. A pesar d'això la proposta del PSOE es va aprovar amb l'únic vot en contra del PP.

Una vegada fracassada la investidura de Pedro Sánchez el PP no va tenir cap problema, a pesar que era evident, una vegada més, que la LOMCE és una llei defensada exclusivament pels populars, en aprovar el decret per a la implantació al curs que ara començam les revàlides a final d'ESO (4t) i batxillerat (2n). I Ciutadans al darrer pacte d'investidura amb el PP no ha tingut cap problema en repetir el que ja havia signat amb el PSOE; "la paralització de l'actual llei educativa, la LOMCE, en tots els aspectes que no hi hagi entrat en vigor". Una estafa en tota regla, ja que aquest acord no tenia cap efecte pràctic perquè no resta res per paralitzar. Amb aquests antecedents sembla utòpic parlar d'un futur pacte educatiu en el qual participen PP i Ciutadans. I si tenim en compte que gràcies al PP ens trobam ja amb l'inici del curs fent la programació d'aquest, sense tenir ni idea de com seran les famoses revàlides... Encara no sabem ni com plantejarem el tema als alumnes el primer dia de classe, especialment als de segon de batxiller que si normalment ja viuen aquest curs amb molta tensió, us podeu imaginar com viuran el curs actual ple d'incerteses.

M'agradaria ser optimista però parlar de Pactes Educatius amb tots aquests antecedents és una broma de mal gust i el futur de l'educació a aquest país continua sent més que negre. Esper que al menys José Ignacio Wert, el pare de la criatura gaudeixi del seu niu d'amor a Paris amb un bon sou, xofer, servei i residència de 500 metres quadrats pagats per tots. A falta d'educació visca l'amor, a veure si arriba a tots els partits i un dia ens deixen fer una llei educativa del segle XXI amb el consens de la comunitat educativa ja que el seu consens sembla impossible.