La insatisfacció, al meu parer, es deu a diferents motius, primer si voleu pels propis governants: errors si voleu en els nomenaments, a l’hora d’assignar tasques i responsables, que mai no és fàcil, i en canvi sí que és fàcil ser devorat per la maquinària burocràtica, una maquinària que també s’hauria de transformar tot i que això no sembla ser una proposta massa recurrent als programes dels partits polítics. Dins aquest camp, també diré que tenc la sensació que hauríem de conviure amb la contradicció entre voler que tot es faci ja, i la demanda social de participació i diàleg per prendre les decisions importants: si no hi sabem conviure, ens frustrarem. Han de ser compatibles, i no hem de desesperar, o tornam a l’època dels decrets-llei. Això val tant per a la regulació del lloguer turístic o per a qualsevol proposta amb què totes coincidim que hauria de ser duradora, com l’establiment d’un sostre de places turístiques i altres mesures que permetin avançar cap a un altre model social i econòmic.
Segon, no som conscients dels condicionants amb què els gestors s’hi troben dia rere dia a les institucions: no sols les administracions (ara governades pels progressistes) no són el mateix que eren fa uns anys, sinó que són molt pitjors en termes de possibilitat de desplegar polítiques públiques. Som menys sobirans del que no ho hem estat en les darreres dècades, i per això el PP i C’s no es tallen ni un pèl, en el seu Pacte, a vincular el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) a l’incompliment del dèficit per part de l’Estat: l’Estat gasta, i les Comunitats que paguin en forma de retallades de serveis bàsics. Aquest és l’imperi espanyol de la Llei, i el neocentralisme ens colpeja sense complexos! Això, sense comptar amb el problema estructural de l’infrafinançament i de l’espoli permanent que es posa en evidència amb el maneig dels Aeroports, els Ports, o de la Demarcació de Costes, que només són màquines de fer doblers per a l’Estat mentre aquí ens creuam d’acusacions a veure si feim això o allò per fer una mica de contenció al col·lapse.
I tercer, la manca d’implicació de tothom al mateix nivell en la tasca de transformar, des de la gestió de les institucions: és obvi que una de les principals forces que es reclama del canvi no s’ha volgut «contaminar» de la responsabilitat (i un moment donat, el desgast) que implica governar. Uns podem assumir la part de no haver cobert les expectatives, però a altres encara els expectam, sincerament, per qualque cosa més que abundar en el desgast dels altres. Com a demostració d’això, comparau el nivell de compliment del Pacte del Botànic amb el dels Acords pel Canvi: mentre aquí s’han fet més coses, també la insatisfacció és més gran gràcies al renou generat, innecessàriament. Entre totes hem de mirar de no minar la il·lusió col·lectiva encetada en desallotjar el govern de Bauzá, i això també és un deure no escrit als Acords pel Canvi.
Les tres qüestions esmentades (i segurament moltes altres que em deix) condicionen però no determinen l’acció de govern. La qüestió és que les tenguem en compte i sobretot que encertem en allò que és prioritari abordar en el proper curs polític. Des de MÉS ho tenim clar: dotar com cal les polítiques ambientals, i això s’ha de notar tant en el pressupost, com amb els projectes que l’impost turístic hauria de finançar. Avançar en la dignificació de la cultura i l’ús social de la llengua. Consolidar el tercer pilar de l’estat de benestar que són els serveis socials, amb la instauració de nous drets ciutadans com la Renda Social. Continuar recuperant uns serveis públics castigats pels estafadors de la crisi. Seguir batallant amb qui governi a Espanya per poder governar-nos com cal. I el més important de tots, perquè és el que els engloba a tots: el canvi de model de desenvolupament, la mare de totes les batalles, la més complexa i malgrat la urgència, aquella que ha de menester més seny compartit si de veres volem canviar la deriva d’una economia subordinada a un sol sector i que no contribueix a fer una societat més justa i equilibrada. Quasi res. I des de la política pública podrem fer cosa, però aquesta, amigues i amics, és una assignatura que ultrapassa el paper dels nostres governants, i que ens han d’implicar a totes si de veres volem un canvi.
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Poner árboles en las calles o dignificar el carril personal a Son Espases no son temas que deban ser debatidos ni esperar. Que se note YA que hay un cambio. No basta con no hacer desaguisados, hay que JACER y mucho. Urge, ya vamos por la mitad...
Qualcú que no arriba a fi de mes i ha de llogar una habitació és molt diferent del multipropietari que lloga un immoble que no és el seu habitatge. Aquest darrer, que ara lloga il.legalment i defrauda hisenda, no em fa gens de pena. Pot llogar-lo tot l'any a un resident o vendre'l si ha de mester doblers, però no podem condicionar la qualitat de vida de tots a la cobdícia d'una minoria privilegiada que té dues o més cases. Afavorir que es forrin els multipropietaris per damunt de l'interès general em sembla molt coherent com a discurs del PP o del PI, però per a Més per Mallorca seria un desastre. El malestar que hi ha entre els residents per la saturació provocada pel lloguer descontrolat en habitatges plurifamiliars el capitalitzaria Podemos. David: esper que sapigueu bé qui són els vostres. No ens falleu.
I després de llegir això, en Biel Barceló diu: "Tu també, Brutus?" i mor políticament assassinat pels seus amics ecofatxes
Molt d'acord amb tot David! Pel que fa al debat sobre el lloguer turistic, aportaré la meva opinió. És llarga i aborda punts que se solen obviar lamentablement, tendint a una anàlisi superficial. Major preu dels lloguers és primer de tot més riquesa pels propietaris. Potser hem oblidat que la gran majoria de famílies té qualque habitatge, sovint compartit amb el banc. Tal vegada hauríem d'anar assumint que el problema és que els sous són ridículs en relació al cost de vida en general i comparats amb la capacitat adquisitiva dels països europeus. Si la solució és limitar el valor dels habitatges, ens trobarem que no ens faran lloguer turístic, sinó que directament ens compraran el territori. Vivim al paradís, o ens dotem d'eines i recursos perquè ens surti a compte conservar-lo o el vendrem. El lloguer turístic ara mateix fa que moltes famílies puguin conservar el segon habitatge. El que caldria és prendre mesures per augmentar els sous. Es fa amb renda bàsica, inspeccions i el tenir-ho en compte per avaluar la qualitat, però no es fa amb el més important: promoure la contractació de ciutadans en detriment de la recerca de mà d'obra disposada a tot a altres zones amb cost de vida menor. Garantir l'habitatge és un deure, però el camí no és reduir-ne el valor. Es poden fer ajudes al lloguer tradicional, que serien fàcilment finançables si es prenguessin les mesures adequades. Garantir que els illencs conservin els seus habitatges, la terra, també hauria de ser un deure, molt per damunt d'assegurar que tot el món pugui trobar lloguer barat aquí. O realment podem i ens interessa facilitar que qualsevol persona del món pugui viure aquí a preu de saldo? Tant que parlam de sostenibilitat i no ens fixam que això tampoc és sostenible. Som al paradís; mentre no tinguem riquesa d'altres fonts, o se solucionen les necessitats econòmiques llogant o se solucionaran venent; què ens convé més? Si som honests, si prohibim el lloguer turístic per sostenibilitat, també prohibirem la venda de territori a gent de fora. Dinamarca ho va fer perquè Alemanya no comprés el país. Dues coses més: 1. La gent que decideix no gaudir de ca seva ho sol fer per poder tenir una vida més digna, així que també més prioritari hauria de ser garantir aquesta qualitat de vida sense perdre el dret de gaudir de ca seva. El canvi de model econòmic també va cap aquí. 2. Aquest lloguer reparteix la despesa del turista: amb menys turistes d'aquests s'alimenten més comerços, més treballadors i famílies. Però no només reparteix millor la riquesa, sinó també el poder, reduint el poder del lobby hoteler, que s'ha notat tan exagerat, dirigint de facto les conselleries de la cosa en els governs conservadors. Perquè això sigui el màxim de positiu per la societat és fonamental assegurar que només hi hagi lloguer turístic realment en favor de persones que lloguen unes quantes places. Vaja, limitar n° de places per propietari i beneficiari, per evitar que siguin especuladors i grans hotelers qui comprin ca nostra i assegurar així les virtuts d'aquesta modalitat i pal·liar els riscos i perjudicis que pugui generar. Recordem que allà on hi ha més alarma sobre el tema han sortit notícies de desenes de pisos llogats pels mateixos i que fa temps que es veuen serveis d'hotels acompanyant turistes de pisos. Per acabar, record que Eivissa, un dels llocs on hi ha més problema per trobar habitatge, ha doblat la població en pocs anys. Açò és de les coses més insostenibles que han passat en aquesta comunitat, ningú en parla i molt menys s'hi plantegen mesures pal·liatives ni preventives perquè el creixement no natural continuï o passi a altres llocs. Diuen que a Eivissa és tan difícil trobar un eivissenc com una platja verge. N'hi ha, però es veu que la seva presència no és del tot evident si no els cerques. Evidentment és una exageració, però anam camí de que no ho sigui.
@Un votant: jo no aniria tan lleuger a jutjar aquest nou tipus de turista, que sol ser més civilitzat i gasta als comerços i bons restaurants i, important, gràcies al qual es reparteix més la riquesa que genera el turisme de forma que ajuda a molta gent a poder pagar la hipoteca. És el turisme del canvi de model, precisament. El que volem és desfer-nos del turista de baixa qualitat que enriqueix només als quatre de sempre, no ret i a més, embruta i fa s'ase. O sigui, de la majoria del que teníem fins ara.
Bona reflexió per part de l'amic David. Comparteixo la major part dels arguments. Tanmateix, cal vigilar perquè entre l'autocrítica i la complaença hi ha un escaló molt petit. Entendre les dificultats de l'acció de govern no ha d'implicar ressignar-se. Quan ens presentam davant l'electorat, ho feim sempre des del convenciment que serem capaços de fer els canvis que proposam, d'altra manera no ens hi presentariem. Et desig força, inteligència i seny pel curs polític que ara comença. Però no perdeu de vista que hi ha molta gent que espera MÉS de vosaltres.
Totalment d'acord. Una cosa no lleva l'altra. Però el que ha provocat el desastre actual és el lloguer descontrolat de pisos turístics. Per aquí ha de fer feina Més per Mallorca si vol acabar amb aquest desgavell.
Un votant, t'has queixat mai de la merda de turisme de creuers, de la merda de Magalluf, del tot inclòs, dels cotxes de lloguer a 10 €/dia, dels restaurants (si es poden dir restaurants) de baixa estofa que inunden les zones turístiques; de l'explotació dels treballadors dels hotels, de que els hotelers se'n duguin els doblers fora de Mallorca, dels hostals cutres de la platja de Palma, de la inundació de souvenirs i tendes de gelats i bocates alc entre de Palma???? Comencem per aquí, no?
Hola David Però què feim amb el lloguer turístic? Està desfigurant el centre de Palma, està posant el preu del lloguer pels residents a nivells totalment inassolibles, està destrossant la convivència a edificis plurifamiliars a causa del soroll insoportable i les molèsties que provoca als residents, etc ... Podem confiar en Més? Aturareu aquest desastre? En Biel Barceló ens està defraudant amb la seva passivitat. Reaccionau, per favor.
MARGALIDA, Podem a Balears el principal discurs que té és mostrar el seu desacord per generar malestar i indignació menystenint el que s' està fent per aprofitar el DESGAST i la indignació per la situació a l'estat perquè no formen part del Govern,cosa que vol dir que no hi son fent feina a CAP de les Conselleries del Govern i el PSIB i MÉS si. A jo ja m' han perdut per sempre com a possible votant amb aquest discurs. És MÉS,la gent ja va demostrar a les generals que s'equivoquen amb el discurs (millor per les altres formacions! ). Quant a aquest nou curs polític ,David,esper que doneu molt més pressupost a Cultura,el GRAN PUNT FEBLE d'aquesta legislatura.