Jaume Burdils03/08/16 0:00
TW
0

La setmana passada semblava tancat l’acord que permetia al Partit Demòcrata Català (antiga Convergència) disposar de grup parlamentari propi al Congrés. Ahir però, vam saber que no. Aplicant el reglament d’una forma estricta, per disposar de grup parlamentari es necessiten un mínim de cinc escons, un mínim del 5% dels vots emesos en tot l’àmbit estatal o be un mínim d’un 15% dels vots en aquelles circumscripcions concretes on es presenta la formació política. El PDC va obtenir 8 escons però de les quatre circumscripcions catalanes on es presenta, només a Lleida i Girona va superar aquest percentatge, tot quedant-ne per sota a Barcelona i Tarragona. En el conjunt de Catalunya no arribà, tampoc, al 15%.

Molt poc temps enrere, de fet fins fa tan sols uns mesos, la cortesia parlamentaria solia imposar-se i, amb l’excepció feta als independentistes bascos d’Amaiur que amb 7 escons, se’ls negà el 2011 el grup propi, habitualment s’havia fet una lectura flexible del reglament. Recordem a tall d’exemples Coalición Canaria els anys 1993 o 1996 quan amb quatre i tres escons respectivament va poder formar grup i tenir, per cert, un gran protagonisme o UPyD quan l’any 2011 amb cinc diputats però per sota del 5% dels vots requerits també en va poder formar.

Malgrat que es evident que es tracta d’un càstig per les votacions de desconnexió dutes a terme la setmana passada al Parlament de Catalunya, no deixa de sorprendre que es deixi a ERC com a únic grup parlamentari català. Serà qui representarà Catalunya al Congrés amb una major visibilitat. I això, sembla poc hàbil des d’una òptica unionista. Mes, quan l’antiga CiU, va donar suports decisius tant al PP com al PSOE, implicant-se en la governabilitat de l’estat en moments sovint complicats. I sorprèn, com no, que Podemos hagi votat en el mateix sentit que PP i PSOE. Les diferencies que havia anat marcant respecte al dos grans partits pel que fa a la qüestió catalana, aquesta vegada, no han existit.