TW
1

Després del diumenge 20 de desembre, a la cita setmanal amb aquest mitjà digital he de desitjar MOLTS D'ANYS i Bones Festes de Nadal i Cap d'Any a totes les lectores i lectors.

A l'hora de posar-me davant l'ordinador no tinc molt clar què més he d'afegir a la felicitació. Hem viscut una cita electoral més, amb resultats decebedors per la formació política sobiranista d'aquí, de les nostres Illes. I també per altres forces com EHBildu, o la CHA .Chunta Aragonesista, o el BNG Bloque Nacionalista Galego... l'onada estatal ha arrossegat les forces d'esquerres arrelades a la perifèria geogràfica de l'Estat espanyol.

Aquests dies hi haurà molts articulistes i opinadors que donaran diverses anàlisis polítiques per explicar allò que ha passat. Sabem que el mapa dibuixat a través dels vots no és fàcil de manejar.

No hi ha majoria absoluta del PP ni tan sols amb la suma de Ciudadanos. Una alegria, per la gent que tant ha patit les retallades, en la sanitat pública, en l'educació, en els serveis socials, i que encara avui les patim en el nostre dia a dia.

El PSOE ha rebut un missatge important de la ciutadania. PODEMOS li ha llevat vots dels que eren fidels en altres cites. Junts tampoc tenen la majoria absoluta.

No hem tret el diputat de MÉS de les Illes Balears. 34.000 vots són molts, però no suficients. Hem fet campanya al carrer, amb xocolatades i cafès, amb paradetes, amb converses...Després d'una campanya municipal i autonòmica, aquesta campanya ha repetit la creativitat, la imaginació, de la que visquérem el maig, amb un equip de persones difícil de millorar. Hem repetit il·lusió, feina, dedicació. Hem engrescat gent jove, madura, major...Una altra vegada hem mostrat que tenim gent,

Ara vénen temps d'incertesa, possibles i difícils pactes...Els diputats sorgits dels vots de les quatre illes han de ser capaços de complir amb allò promès durant la campanya. S'han compromès públicament, en els debats, a traslladar al Congrés les demandes i preocupacions dels illencs. Han de saber que hi haurà molta gent que els observarà i si no ho fan, els ho reclamarà.

Si callen davant els “intereses generales” dels seus caps de fila, en prendrem nota. Si voten allò que no els agrada, perquè “la disciplina interna lo exige”, en prendrem nota. Si una vegada pres possessió del seu escó ja gaudeixen de formar part d'un gran grup, sigui el que sigui, i comencen a justificar l'oblit de les promeses de la campanya, en prendrem nota.

I finalment, 5 diputats i 3 diputades, 2 senadors i 3 senadores, si ho fem global, set homes sobre 13, el 54%, i sis dones,46% ens acostam a la paritat en les persones que representen la nostra comunitat a les Corts d'Espanya. Recordarem les seves promeses electorals, en els debats, en els programes, quan hagin de votar disposicions legislatives que afectin tota la població, tenint present o no el cinquanta per cent que som dones.

No vull acabar sense recomanar-vos, en aquestes dies de vacances que aneu al cinema. Las sufragistas en versió original o doblada al castellà. Una lliçó de lluita de les pioneres feministes que ens carrega de força i coratge per continuar la lluita.