El terrorisme islamista ha tornat a colpejar Europa. Divendres a la nit París es va veure sacsejada per una sèrie d’atemptats que acabaren amb cent-trenta persones mortes i prop de cent ferides greus o molt greus. París havia tornat a ser víctima de les bombes i tota Europa en restava colpida. Encara tenim el record recent d’un atemptat islamista contra una manifestació prokurda, a Ankara, capital de Turquia, amb dotzenes de morts. I un d’encara més recent a Tunísia. Segons pareix, l’arrel de tots aquests atemptats és la mateixa. La ideologia que els dóna suport és la mateixa. Pertanyen a un terrorisme que ha assolit un caràcter global. I s’ha fet palesa l’amenaça de tornar a atemptar.
Com sol ocórrer quan ens trobam davant una tragèdia com la de París, immediatament han sortit veus molt diverses a intentar analitzar què està passant. Es torna a parlar del sistema educatiu, de la necessitat de reforçar l’educació i de reforçar una educació en valors que permeti afiançar els valors compartits dins la Unió Europea. Alguns van una mica més enllà i parlen de “valors occidentals”, com si haguéssim de reduir d’aquesta manera uns valors que, en diverses etapes, hem acordat com a valors universals. El dret a la vida, el dret a la llibertat, la igualtat entre homes i dones, la llibertat d’opció sexual, d’opció religiosa, i un llarg etcètera no són valors “occidentals”, sinó universals. Per quina raó hem de reduir-los en els discursos habituals entre nosaltres? Per què els hem de minimitzar? Amb quin objectiu?
Escoltar terútiles diverses m’ha portat a fer-me algunes preguntes que, si més no, m’agradaria compartir amb les persones que puguin llegir aquest article. Es tracta de preguntes sobre qüestions que sembla que els tertulians tenen claríssimes, però que a mi se m’apareixen d’allò més fosques.
La primera és si realment hi ha una relació entre la guerra d’Iraq (i, més recentment, la guerra de Síria) i l’expansió del terrorisme islamista. Dit d’una altra manera, sense intervenicons occidentals a l’Orient mitjà, ens hauríem estalviat atemptats com el de París ? Permetin-me dubtar-ho. Crec que els que opinen sobre la qüestió, com a mínim, haurien de llegir els teòrics de l’islamisme i haurien de visitar webs d’aquesta orientació. O informar-se amb el que ens en diuen persones que analitzen la qüestió des del coneixement propi de la immediatesa i de la investigació profunda. Si només es tracta d’una reacció davant els atacs occidentals, la cosa té un aturador més fàcil. Potser pensar això ens tranquil·litza. Però, explicar-ho d’aquesta manera, obvia la voluntat d’aplicació universal de la Xària que tenen els promotors de l’anomenat Estat Islàmic. I nosaltres no som atacables perquè els hàgim atacat primer a ells, sinó perquè tenim estats més o manco laics, no vivim a teocràcies, intentam avançar (més bé o més malament) cap a la igualtat entre homes i dones, celebram matrimonis entre persones del mateix sexe, anam a discoteques, escrivim el que ens rota, feim caricatures de déu i sa mare, i un llarg etcètera. Estam segurs que la interferència occidental en els afers de l’Orient mitjà té més pes que tot això altre, en els seus atacs? Quines evidències en tenim? (Recordem que la discoteca Bataclan, de París, va ser atacada justament perquè era una discoteca, un “antre de perdició i de lascívia”. Si la resposta hagués estat davant la intervenció francesa a Síria haurien atacat una caserna de l’exèrcit o un edifici del govern francès, posem per cas. Però no, decidiren que era millor atacar una discoteca o un camp de futbol).
Aquests dies també s’ha dit molt que no tots els musulmans són terroristes i que hem d’evitar la islamofòbia. Hi estic completament d’acord. Conec musulmans i tenc amistat amb alguns d’ells que rebutgen el terrorisme amb la mateixa contundència amb què el pugui rebutjar jo mateix. Però no hem d’amagar el cap sota l’ala en una qüestió elemental: la major part del terrorisme global a gran escala de matriu religiosa procedeix de l’Islam. Va contra l’Islam i se’l carrega en els seus principis, si ho volem dir com l’estudiosa de l’Islam Dolors Bramon. Però no són ni mormons, ni testimonis de Jehovà, ni budistes, ni cristians. Poden invocar el nom d’Al·là, però ni tan sols tenir un Alcorà a casa (com es va observar quan es va assaltar el domicili del número dos d’Estat Islàmic per part de les forces aliades. Com pot ser que aquest suposat devot no tengués ni un Alcorà a casa, es demanaven). Poden invocar-lo en va, només faltaria. Però l’invoquen.
Pens, sincerament, que hem de saber encara moltes coses, abans de garlar com a lloros de fira. Més valdria que dedicàssim esforços a estudiar què està passant realment a la nostra part del món, per què fracassen els valors que hauríem de difondre a través de l’Educació, què ocorre al nostre voltant (a la ribera de baix de la Mediterrània, o a l’Orient mitjà)… sense deixar-nos embolicar per catecismes ideològics ni per visions pre-establertes no basades en cap evidència més o manco científica. Investiguem, analitzem, aprenguem, informem-nos i després parlem. Seria una manera de no amollar tantes opinions sense fonament.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En votar l'article hi volia posar 5 estrelles, però el punter de l'ordinador m'ha traït i me'n surten 3... Molt bon article. Molt ben explicada la relació "pseudoislamisme" i terrorisme, i la causa primera del terrorisme que te més a veure amb la natura de la ideologia dels terroristes que amb el fet que els ataquin o no. Així és. Trob que allò dolent no és els musulmans tots posats dins el mateix sac, si no les persones que n'invoquen certs principis per fer la barbàrie en nom dels tals principis. Clar està que certs principis que te l'islam (segons la informació que tenc, corregiu-me si no) no son bons tampoc: la xària (per la qual he llegit que es guien molts països musulmans, i tal com he llegit que és) consider que va en contra dels valors que haurien de ser universals (o valors occidentals, ja que trob que si l'islamisme promou els valors de la xaria, els valors que haurien de ser universals per aquest mateix fet ja deixen de ser-ho, ja que una part del món no els comparteix i aquesta part resulta ser la part on hi ha l'islam com a religió). No obstant, no oblidem que fa 600 anys, quan els valors del cristianisme eren els oficials i la religió i l'estat estaven junts (be, això a Espanya quan hi ha el PP encara passa encara que en teoria siguem laics...) també eren uns valors masclistes i violents envers l'infidel. Aixíl que els valors "occidentals" entesos com els que haurien de ser universals, també son relativament nous al món occidental. En aquest cas compartesc la visió de'n Bernat, i els hi diré "valors universals" només perquè trob que són els que permeten (o permetrien, millor dit) una convivència universal respectuosa i pacífica. Tal vegada el problema sigui la religió, més perillosa si és monoteista excloent i posada en un lloc oficial, que crea aquests monstres. Aquesta sempre promou que l'únic deu és el seu, i qui digui el contrari és heretge i mereix, segons les èpoques, des de la mort a una forma més suau d'expressar intolerància. Sempre hi haurà que s'ho agafi pitjor i trobi que matar l'infidel és l'única solució. Per tant, la religió i els temes espirituals en general millor que siguin una cosa privada i mai un tema d'estat.