A l’Estat espanyol la majoria de persones es consideren espanyoles, algú diria que s’hi consideren totes, però sabem que no és així. Pens que els que no se senten espanyols, no ho són, encara que el seu DNI ho indiqui. Esser mallorquí, esser català o esser espanyol és una qüestió de voluntat personal. L’obligatorietat no és més que un imperatiu legal. Des de fa tres-.cents anys, els governs espanyols, i la majoria de mitjans que han tengut ocasió de crear opinió s’han encarregat d’educar el poble. Que el Borbó Felip V i les seves tropes ens robàs la sobirania, tant al País Valencià, a les Illes Balears, com al Principat de Catalunya, ha suposat que, a més de la conquesta per la força de les armes, els governants espanyols es proposassin despersonalitzar els habitants d’aquest territori, i a força d’enganys els fessin creure que sempre havien estat espanyols. Ho han fet a través d’una uniformitat en l’educació, tant del poble espanyol de sempre, com del que volien que s’hi convertís. Avui, això es pot comprovar a les declaracions del president del Govern, de qualsevol dels seus ministres, dels polítics dels partits existents a tot el territori i dels tertulians adeptes, que són la majoria, especialment a les televisions espanyoles.
Tot el que he dit anteriorment ha fet que el poble espanyol, el poble que ha estat espanyolitzat tengui un coneixement totalment equivocat del que passa al Principat de Catalunya, de les eleccions del 27 de setembre i dels catalans independentistes. Aquest és el pensament alienat que han aconseguit imposar tots els nacionalistes espanyols (que són aquells que diuen que no ho són i que només són nacionalistes els catalans, els bascos, o qualsevol que digui que és diferent dels espanyols, i a més volen fer creure que els nacionalistes són uns tarats).
Aquest és el pensament alienat après, de tant de llegir-lo o de sentir-lo a dir, de moltes persones espanyoles:
Els independentistes no tenen els valors propis d’una societat actual que hagi rebut una correcta educació (ells desconeixen o no reconeixen que han estat manipulats). Els valors serien els que indiquen que val més anar junts que separats, que la unió fa la força, que Espanya és un lloc meravellós, que el poble català hauria d’estar agraït que l’admetessin com a espanyol, etc. Igualment es refereixen als que són independentistes valencians, mallorquins, menorquins, eivissencs, formenterencs, gallecs, bascos, etc.
També els han fet aprendre que els independentistes, siguin d’on siguin, odien els espanyols i que això s’ensenya als infants a les escoles. Els espanyols estan amb els cabells drets, pensant que així s’educa a les escoles on els mestres són independentistes. Jo som mallorquí, mestre, jubilat i independentista, m’he dedicat a l’ensenyament durant més de quaranta anys, i no podrà aparèixer cap alumne que em pugui dir que parlava a les classes d’independentisme, o malament dels espanyols. He col·laborat en la realització d’una cinquantena de llibres per a l’escola, i ningú no trobarà cap frase escrita en aquest sentit. A més, conec moltíssims mestres independentistes i sé que cap d’ells no ho ha fet. Tot això és el resultat de l’educació espanyolitzadora, que consisteix a manipular i mentir.
Els han ensenyat que els governants catalans protesten i volen la independència perquè es neguen a ajudar a altres territoris més pobres. Això els han dit, el que no han fet ha estat explicar-los que després d’aconseguir els doblers del Principat, del País Valencià o de les Illes, han provocat que altres territoris adquireixin una millor posició econòmica que ells. No els han explicat l’espoli a què han estat sotmesos.
També hi ha persones espanyoles que, de bona fe, creuen que els independentistes estan emocionalment desequilibrats i que es troben mancats d’intel·ligència, perquè no pensen en el mal que poden produir a la societat i, especialment, als infants. L’efecte de l’educació espanyolitzadora s’ha aconseguit a partir de grans mentides, com la de considerar que aquests pobles no són diferents, no tenen un diferent origen i evolució i que no formen una nació. Però com deien els vells savis del poble: la veritat sempre sura.
19 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Emigrante, com molts dels forasters castellans és ignorant en molt i mestre en res.
Ho veis? No n'hi ha més. Deu ser un emigrant d'Alfa Centauri.
@unaperaqui: no pierdas tiempo conmigo que como dice Goriet, no puedo entender este tema. En cuanto a tu comentario @Xisco Sollo, estoy de acuerdo en todo con él. Los países van cambiando y las fronteras se van moviendo. Pero si naciste en Australia, serás australiano. Puedes sentirte coreano o canadiense pero serás australiano. Un apache nacido en USA es americano. Un sajón nacido en Alemania es alemán. Siéntente de la nacionalidad que quieras pero hay una realidad política que no podemos evitar. Es una tontería decir - como dice el artículo - que " Esser mallorquí, esser català o esser espanyol és una qüestió de voluntat personal" Si es por voluntad, yo quiero ser brasileño y pentacampeón de futbol. Disculpa que me lo tome con humor, pero es que realmente no hay por donde coger los artículos de este periodista. Un saludo
Millor deixar anar l'emigrant enganyat. Ni vol ni pot entendre aquest tema.
Emigrante: La teva comparació no és vàlida: i si a la terra li canviem el nom, ja no serem terrícoles, no? En canvi, estarem sobre el mateix planeta que abans, no? No embullis! I d'altra banda, acceptem terrícola... idò així puc venir a viure a ca teva i gastar tot el que tens a la gelera? Esper que si, perquè tots sóm terrícoles, segons tu, per tant això de "casa teva" no té massa sentit, és casa de tots i tu simplement ets terrícola i punt... Veus com sobre la condició de terrícola hi ha altres consideracions? I ho deix aquí, que ja he perdut prou temps amb la curtor.
Emigrante, no té comparació. Jo som de Mallorca, illa, geografia no política. Però també som de Mallorca, que amb les altres illes formen la comunitat autonòmica de les Illes Balears (Tot i que geogràficament les Balears només són Mallorca i Menorca). Sigui comunitat, sigui país, sigui terra inhòspita, són illes igual que el planeta és planeta independentment dels governs que es creguin fer-se'l seu. Els països són construccions artificials i culturals, es poden fer i desfer sense canviar el paissatge, cosa que moltes ments estretes no entenen.
Castella mos roba Es invasors de las Galias al segle IV foren es Francs , poble germanic , per aixó li diven France, Madrit No sé perque es castellans han de dir Girona o Lleida , i voltros no poreu dir Madrid, vegeu es telediaris, En lo den Lladonet val mes no dir res , perd es corbam ,
@ido sí: Me reí mucho leyendo este clarificador artículo. Te lo explicaré de esta manera: A La tierra, la majoria de persones es consideren terrícolas, algú diria que s’hi consideren totes, però sabem que no és així. Pens que els que no se senten terrícolas, no ho són, encara que el seu aspect ho indiqui. Esser marciano, esser venusiano o esser terrícola és una qüestió de voluntat personal. L’obligatorietat no és més que un imperatiu legal ... Eso es solo en las tres primera líneas. Puedo seguir, pero considero tan ridículo el artículo de este pobre profesor jubilado, que no admite el más mínimo análisis. Un saludo
Tenc una espècie de apreciació cap aquests que comentau una sí i l'altra també cada notícia-opinió-cosa amb frases absurdes i buides. La vostra constància romàntica lluitant per perpetuar enganys infantils és admirable. ( o ganes de tocar els collons, com segurament són )
Arruix feixisme pancatalanista des nostro sistema educatiu! Pancas, GO HOME!