TW
0

Aquest cap de setmana passat hem vist als telenotícies la Casa Blanca il·luminada amb fars dels colors de l'Arc de Sant Martí. Hem vist la bandera multicolor símbol LGTBI penjada als balcons dels Ajuntaments, aquí a Deià, Palma, Valldemossa,i molts més pobles, com a Madrid, Barcelona, i amb sorpresa també al balcó de l'edifici de la Comunitat de Madrid, presidida per la Sra.Cifuentes.

Una passa endavant, una mostra de la progressiva normalitat en la celebració del dia de l'orgull LGTBI. Una alegria compartida per molta gent que surt al carrer a mostrar-se com és, sense armaris, sense pors.

Un amic comentava al seu mur del facebook que molta il·luminació a la casa del Sr.Obama però encara no ha aconseguit modificar la llei que permet la compra i l'ús de les armes... és cert, encara tenim ben present l'assassinat massiu a Charleston en mans d'un racista desequilibrat. En aquests dies sabem que encara onegen banderes confederades, símbol del racisme, a alguns estats del sud dels EUA.

Per una banda la sentència del Tribunal Suprem nordamericà ha legalitzat el matrimoni de persones del mateix sexe arreu del país, ara, el 2015, quan a l'Estat espanyol celebrem el desè aniversari de la llei que ho permet aquí.

Per l'altra el President dels EUA encara debat amb el poder legislatiu la reforma per aconseguir la sanitat pública, que passa a passa va avançant front al poder de les asseguradores privades.

Les banderes amb tots els colors de l'Arc de Sant Martí fan visible el col·lectiu LGTBI que durant anys ha lluitat per aconseguir el respecte com a persones que es mereixen. La sensació d'alegria i orgull davant l'exhibició d'aquest símbol no ens ha de fer oblidar les imatges de la repressió  brutal que hem vist a altres països, com a Turquia, Rússia, i tants altres llocs del món.

No oblidem que la lluita per la igualtat de totes les persones, sigui quina sigui la seva orientació sexual, o la seva religió, o el seu sexe, o les seves idees és la lluita que encara avui requereix de tots els esforços de la bona gent, de la gent amb bona voluntat que creu en la tolerància, en el respecte, com a norma de les relacions humanes.

Moltes persones han lluitat abans i ara per aconseguir aquesta normalitat, moltes persones han perdut la vida en aquesta empresa. Sabem que hi ha persones empresonades pel sol fet de ser diferents a molts països del món.

Les mostres d'alegria nostres els han d'encoratjar a suportar la difícil situació que viuen, i nosaltres no els hem d'oblidar,  per això amb molt d'orgull hem de continuar lluitant i reivindicant la igualtat arreu del món.