Ara que ja sabem que Cristina de Borbó acabarà la temporada com el Reial Madrid: sense cap títol, és un bon moment per recordar què fèiem en aquell llunyà dia del 1997 en què el seu pare nomenava la Infanta i el seu marit primer ducs de Mallorca i després, quan qualqú els va recordar que Mallorca és un Regne, ducs de Palma de Mallorca. Un servidor menjava, juntament amb una setantena de persones més, duquesses de brossat, les úniques duquesses que reconeixem.
Ara que el nou rei d'Espanya intenta mantenir enganyat un nombre important de subdits, tot retirant el ducat a la seva germana, —una conseqüència més dels resultats del 24-M—, potser és el moment de recordar que el vertader delicte, en el sentit etimològic derivat del verb llatí delinquere, que significa 'abandonar', 'apartar del bon camí', és ser Infanta. Aquest és el vertader delicte de Cristina de Borbó i no el d'haver intentat, juntament amb el seu marit, fer allò que havia vist fer des de ben petita, o sia, agafar el que és de tothom per viure a cos de rei.
El vertader delicte és haver viscut sempre damunt les esquenes dels altres.
El vertader robatori és gastar un mínim de setze milions d'euros anuals del pressupost estatal per mantenir una família. Mentre hi ha milers de famílies que viuen en la pobresa.
L'autèntic delicte és ser Infanta.
I no diguem ja, ser rei.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No mos basta Mallorca, balears, ni tots es vostros paísos catalans per trobar una pocella mes grosa que es teu cervellet dins es teu caparrot
No diguis molt fort això de que és un delicte el viure damunt les esquenes del altres, per que a mem si més d'un acaba engirgolat! Pentura començant per tu mateix.
Molt bé. Però "les esquenes" grinyola.