Farta d'eslògans, de cares, de paraules buides, de manipulacions i mentides fàcils de dir. Crec que no soc la única. És una sensació generalitzada i això no convida a la participació. No ens apropa al fet polític, ans al contrari ens el fa percebre llunyà i mancat de solucions reals per capgirar un sistema que no atén a reformes ni reconsideracions, sinó que requereix la RUPTURA en majúscules per esdevenir una alternativa feta única i exclusivament per i per a les persones.
Aquestes persones que des de la Unitat Popular estam obligats a mobilitzar-nos, a organitzar-nos, i a desobeir per recupera la dignitat col·lectiva davant aquells que descaradament s'enriqueixen damunt de les nostres misèries i amb la nostra represió.
El panorama polític per al proper diumenge és incert, i certament i tal i com déiem al manifest «Feim fora Bauzá, construim poder popular» , no hi ha cap força que ens representi, però malgrat tot aniré a votar : « dia 24 de maig s’ha d’anar a votar per acabar definitivament amb el Govern Bauzá, entenent que gairebé qualsevol resultat serà millor que repetir un govern tan ferest com l’actual. No obstant això, no votam amb il·lusió. No votarem el projecte transformador i fet des de baix que anhelam: bàsicament perquè no existeix. Votar dia 24 de maig no ens fa més responsables, ja que la responsabilitat és als carrers i s’exerceix des de molts altres fronts a més de l’electoral.»
Per això, després del 24 de maig no podem oblidar quin és el nostre paper, i la nostra vertadera responsabilitat: recuperar i lluitar per la dignitat col·lectiva i per la transformació rupturista que capgiri de bon de veres una realitat que percebem injusta, agressiva, represiva, desigual i totalment mercantilitzada, al marge de les persones i a mercè del capital.
Suposam que vivim en una societat formada per persones, amb la seva manera de pensar i veure la vida, la seva ètica/moral, i sobretot, les seves necessitats individuals (en molts de casos contraposades entre si). Per tant, l'interés de la gent com un col·lectiu uniforme no existeix. Si un cas, existirà l'interés de la majoria (que pot ser un 51%). Aleshores, és just que l'estat destini els recursos a cap aquest interés? No suposa això discriminar a les minories?
Defenses que l'estat està al servei del capital. Si surtís a subhasta el Govern, segons aquesta teoria, el preu hauria de rondar 0 (o la capacitat màxima de puja del treballador). Per contra, la quantitat final seria molt més elavada. Quin interés tendria el capital a entrar en la subhasta si ja controla l'estat? No seria una contradicció? O potser es que l'estat no està subordinat al capital (sino a certs lobbies)?