D’ençà de l’arribada de la democràcia l’any 1978 l’esquema polític estatal ha respost a un model dominat pel bipartidisme i unes forces nacionalistes molt potents al seu territori i amb una certa influència en la política espanyola. En general excepte a Catalunya, Euskadi i, en un cert sentit, Canàries el domini del PP i el PSOE ha estat constant arreu, així a llocs com a Balears ens hem acostumat al sucursalisme, és a dir, a unes estructures dels grans partits que tenint la representació democràtica de les Balears sempre han acabat posant la disciplina de partit per damunt dels interessos d’aquestes illes enmig de la mar.
Ara resulta que aquest bipartidisme es veu erosionat per l’eclosió de dos nous partits d’àmbit estatal: Podemos i Ciudadanos. En relació a aquesta novetat convé fer dues reflexions importants.
La primera, en la meva opinió és demostratiu de moltes coses una certa posició de partits i mitjans en el sentit que aquests dos nous actors han de ser benvinguts ja que provoquen que si no existeixen majories absolutes l’acció de govern no depengui del dimoni nacionalista. I dic que és demostratiu de moltes coses perquè en el fons d’aquest pensament hi ha una renúncia expressa a integrar dins el projecte espanyol a tot allò que representen aquestes forces polítiques, és a dir, els que tot el dia acusen els altres d’excloents se congratulen de poder excloure a les forces nacionalistes, si aquesta és la seva manera d’integrar la pluralitat ja es veu que el fracàs està assegurat. I això a més és contradictori perquè criminalitzen als nacionalistes al mateix temps que fan recordatoris que la millor legislatura ha estat la primera de n’Aznar justament quan el consens amb aquests partits va modular la política... Dit d’una altra manera ells mateixos bravegen que quan millor ha anat Espanya ha estat la legislatura 1996-2000, quan els nacionalistes eren decisius, resulta però que consideren que repetir això és indesitjable...
La segona reflexió és més en clau de comunitats com Balears. Si durant trenta anys hem estat sotmesos a una injustícia constant de drenatge fiscal empobridor i això ha afectat i afecta a la nostra competitivitat, bàsicament perquè patim la pressió tributària més alta de l’estat o perquè dedicam molt manco que la resta a una inversió de futur com és l’educació, o ha afectat i afecta al nostre benestar, bàsicament perquè tenim una despesa sanitària o en dependència a la coa de l’estat, resulta evident que el nou sucursalisme Podemos-Ciudadanos no té com a prioritat resoldre aquesta injustícia. Segur que tenen altres prioritats, també legítimes, però no aquestes, per això és tan important que la gent no es deixi enlluernar per un cert factor moda que acompanya a les novetats amb molt de suport mediàtic....
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Posa an el programa de UM, o supòs que se diu el PI, la primera meta, la independència de Mallorca a travès de una DUI. Se sap que hi ha un 85% dels votants que són partidaris de voler decidir sobre aquest tema. Organitza una consulta no-refrendària sobre la independència de Mallorca, igual que se ha fet a Catalunya.
Ai quina memòria mes fluixa!! Es queixa en Josep Melia de la financiació autonòmica. Que es un model dolent per Illes Balears. Però no diu, memòria fluixa, i també selectiva, que aquest model va ser concebut per Zapatero PSOE amb la conformitat del Govern de n'Antich i en Manera (ai, sempre en Manera, quin fracàs de gestió!!), i que en aquells temps UM va donar suport al Govern de n'Antich i en Manera.
A los catalanistas: La Universidad es ese "pueblo" pequeñito que hay en la carretera de Valldemossa. Donde van los maulets a fumar porros.
Josep Melià, uno de los profesores más vagos y con menos vocación de los que me he encontrado por la Universidad.
Excelente. El superviviente de UM, que arrastró el nombre de Mallorca por el barro de la vergüenza, viene ahora a juzgar a los demás partidos. No se salvan los viejos (PP y PSOE) ni los nuevos (Podemos y Ciudadanos). Reserva su condescendencia para los partidos nacionalistas (CiU, PNV y CC) de otras naciones en las que quisiera integrarse. Y luego habla de sucursalismo... Todo ello escrito en neolengua, con más faltas gramaticales que párrafos. Para que no falte de nada, critica la falta de "integració de la pluralitat", mientras escribe como si se avergonzara de ser mallorquín. Solo le falta acceso al "calaix", y tenemos UM en estado puro, reforzado por el espíritu de Matas.