Comandar o governar: no és el mateix

De fet, Bauzá ha convertit el Parlament en una conselleria més del seu Govern, talment IB3, una altra conselleria. Puc entendre que la majoria vulgui treure endavant la seva política, però la democràcia es basa en el diàleg, la interacció amb qui és o pensa diferent a tu, i la participació de la gent. I això gairebé no s’ha donat en aquests quatre anys, en què entre decrets i decrets-llei s'ha superat de molt la feina legislativa que correspon fer a la seu de la sobirania popular. I pel que fa a la tasca de control del Govern, tres quarts del mateix: molta pregunta d’”autobombo” en pla “què tal la fira nupcial?”, “com ha anat per la fira turística de Miami?” o “com valora el conseller la campanya contra el grip?”. I traves a la necessària fiscalització per part de l’oposició d’un dels governs més autoritaris que hem tingut en aquests anys de democràcia formal. I així i tot, trob que hem tret coses.

Bauzá tenia comandera des d’un bon principi, i ha volgut comandar no sols els seus, amortitzant o eliminant a qualsevol que li pogués fer ombra o nosa, i fins i tot ha volgut comandar damunt l’oposició,  i del poder executiu damunt el legislatiu: fins i tot el darrer dia, fins despús-ahir, insistia en la seva proposta unilateral de retallar parlamentaris (enlloc de suprimir sous), que ja va posar damunt la taula en punt més àlgid del conflicte educatiu, i que va ser una excel·lent cortina de fum en el seu moment.

Bauzá ha governat a esquenes de la gent, i ho demostra el fet que ha estat un personatge que s’ha pogut passejar ben poc pels pobles de Mallorca, malgrat la seva majoria presumida i malgrat disposar de tots els ressorts del poder institucional, inclosos els mitjans de comunicació públics que aquests dies donen compte de desenes d’inauguracions i presentacions de coses, perquè si us heu fixat, venen eleccions.

Però la qüestió de fons a Mallorca, com sempre, no és qui governa, sinó qui comanda. Les estructures de poder poden afavorir l’accés al poder polític d’un grup o un altre, i eventualment fins i tot es pot donar una majoria parlamentària i de govern que no agradi al poder establert, però tanmateix tot s’avé perquè comandin els de sempre. Amb José Ramón Bauzá és quan més s’ha fet palesa aquesta diferència entre qui governa (ell, fins d’aquí dos mesos) i qui comanda (el lobby dels cinc). I és ara quan aquesta relació perversa ha fet més mal, perquè és en aquest moment de situació d’emergència social que feia més falta que mai un govern democràtic, i al servei del seu poble i de la seva gent. D’una vegada per totes, convé que governi algú disposat a que comandin uns altres. A que comandi el poble.