Aquests darrers dies s’ha confirmat la sentència contra els 44 companys que, pacíficament, el 22 de maig de 2012 entraren a la Conselleria d’Educació per protestar contra la llista de barbaritats que aquest departament del govern de Bauzá havia començat a dur a terme. Ahir també, la mateixa Audiència de Palma va decidir reobrir el cas del jove Alpha Pam, mort per desatenció i racisme institucional.
Alpha Pam havia nascut al Sengal, i tenia només 28 anys quan va morir de tuberculosi, el 24 d’abril de 2013, a la seva casa de Can Picafort. Feia 8 anys que vivia a l’estat espanyol. Malalt, encara sense saber de què -potser no ho va saber mai-, durant mig any va anar al centre mèdic i a urgències de l’Hospital d’Inca, on no el volgueren atendre perquè no tenia targeta sanitària. Sense possibilitat d’un diagnòstic clar, la seva salut va empitjorar fins que, finalment, va morir dins un bassiot de sang. El trobaren mort a ca seva.
La tuberculosi es cura si s’agafa a temps; requereix un tractament una mica llarg, però és curable. A Mallorca, jo només havia sentit parlar de morts per tuberculosi a la meva padrina quan m’explicava dels temps dels seus pares, quan els infants morien tísics. Alpha Pam va morir del que morien els nostres padrins fa cent anys només perquè era pobre, perquè el govern de José Ramón Bauzá així ho va voler.
Bauzá i els seus consellers s’han passat quatre anys de fotos somrients amb hotelers, constructors, terratinents i botifarres, i gonelles perquè els fessin la feina bruta en els cercles culturals i educatius. Han governat a la carta, amb lleis com la de Turisme o Agrària perquè els que ja eren rics puguin ser més rics, d’altres com l’estricte aplicació de la normativa sanitària per deixar morir els més pobres. El TIL, en tot això, només responia a la paranoia personal del president.
Arribam ara al final d’aquest llarg cicle de quatre anys -un altre dia haurem de discutir quan i com podem desfer-nos de la dependència dels cicles electorals-, i sembla de fa uns mesos que tot s’ha calmat: Bauzá sap que ho té perdut i mira de fer tant poc renou com pugui, i la resta, simplement, espera que tot s’acabi. Però no podem ni mereixem oblidar el que ha passat, la llista de salvatgades és immensa, la perversió d’aquest govern ha superat, potser, tots els límits tolerables. A partir del maig, qualcú ha de pagar la responsabilitat d’haver fet i escampat tant de mal, i sentir la por i la impotència que molts de nosaltres o dels nostres amics i familiars han sentit aquests anys.
El que no pot ser és que els únics que paguin siguin els companys de l’Assemblea UIB, que entraren pacíficament a la Conselleria d’Educació. Un govern bunkeritzat, que ha utilitzat les conselleries per arreglar els negocis dels seus amics, que no surt al carrer perquè li té por, només quedava anar-lo a trobar allà on s’amagava: dins la mateixa conselleria. Encarar els problemes sense por és l’única manera de solucionar-lo. I el nostre govern ha estat, aquests anys, un greu problema per a la gran majoria de gent.
Això és el que feren els companys de l’Assemblea: anar a cercar el problema allà on s’amagava, per fer-lo sortir, arruixar-lo. Més gent ho hauria d’haver fet. Cal dir-ho: jo també hi hauria entrat.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
¿De on treus que la tuberculosi la pot curar la medicina al·lopàtica? La tuberculosi ès un problema nutricional, manca de vitamines C i A. Precisament el clima de Mallorca ès molt dolent per els tuberculosos i lo primer que han de fer ès evitar l'hivern i primavera a Mallorca.