Necessitam Moviments d'Unitat Popular

La Unitat Popular és una agrupació de moviments populars i organitzacions polítiques en les quals cal combinar mobilització social amb l'acció institucional, sent els moviments populars els que han de protagonitzar el canvi. Normalment s'utilitza el nom de Candidatura d'Unitat Popular però crec que aquest nom no és el més adient, ja que pot portar a l'equivocació de donar més importància la part institucional i electoral del que ha de ser un projecte d'Unitat Popular. Dit això no obstant jo parlaré fonamentalment de com pens que ha de ser la feina institucional en un Moviment d'Unitat Popular.

Dins el Moviment d'Unitat Popular l'acció institucional ha de promoure el teixit associatiu i els moviments socials, no servir-se d'ells o utilitzar-los com s'ha fet amb massa freqüència. Cal representar no suplantar. La participació en les institucions permet en aquest sentit com a mínim tres aspectes:

1 - Comunicació. En l'actualitat segueix havent-hi una gran opacitat en les institucions i per desgràcia segueix sent a vegades imprescindible tenir representació institucional per poder accedir a una informació que després s'ha de facilitar a tots els ciutadans de primera mà. El primer pas per a la mobilització social és la informació i les institucions oculten molta d'aquesta informació bàsica als ciutadans. Transmetre aquesta informació de forma clara i accessible és el primer pas per tenir una ciutadania crítica i responsable disposada a canviar les institucions des del carrer.

2 - Finançament. Tenir representació institucional permet rebre uns diners que s'ha de revertir a enfortir el carrer, i en uns moments com els actuals, en els quals la repressió no deixa de créixer en forma de multes i fins i tot penes de presó, l'ajuda monetària no és cap ximpleria. La prioritat dels diners públics rebuts no poden ser les campanyes electorals, el manteniment de seus i estructures burocràtica. La prioritat ha de ser reforçar i donar suport a la mobilització al carrer, hem de ser deutors dels moviments socials no de les entitats financeres. Sens dubte els deutes bancaris que tenen la majoria dels partits existents és un llast que fa que difícilment aquests es puguin convertir en veritables candidatures populars. No es pot lluitar contra la capitalocràcia quan els partits són els primers que formen part del sistema.

3-Apoderament. Ens hem d'apoderar de les institucions per canviar-les i obrir-les amb l'objectiu de convertir-les en una eina més dels moviments socials. És fonamental canviar els reglaments de participació ciutadana i que els ciutadans puguin participar de forma activa i determinant en les institucions des dels plens fins als pressupostos participatius. No es tracta de governar per a la gent, es tracta que governi el poble. Cal mantenir les institucions en un estat d'agitació i insubmissió contínua, trencar les rutines i pertorbar contínuament al poder i això només es pot fer si la porta al carrer està contínuament oberta, l'aire ha d'entrar i despentinar als polítics i fer-les perdre els papers.

Un altre tema fonamental que és incompatible amb un Moviment d'Unitat Popular és la professionalització de la política. Ara que els partits comencen a assumir una major transparència, publicant les rendes dels seus càrrecs, estaria bé que també publiquessin els currículums dels mateixos càrrec, indicant quants anys han estat aquests vivint d'un sou d'una institució o una empresa pública. Una persona que fa de la política la seva professió és evident que converteix en una prioritat el manteniment de la seva feina, el que és incompatible amb la Unitat Popular. La limitació de sous, de càrrecs i que aquests siguin rotatius és totalment imprescindible. Els professionals de la política en mans dels quals es troben molts és un altre dels llastos que tenen molts partits per convertir-se en veritables Moviments d'Unitat Popular. Massa alliberats amb massa temps que han fet seu el poder a força de gestionar el partit, i que fa temps van deixar la seva ideologia embussada en alguna poltrona a la qual somien tornar. Tampoc hem d'oblidar que canviar regularment de càrrecs evita caure en rutines, convertir-se en classe política i que reparteix més les responsabilitats, el que és molt necessari a un mètode assembleari. Els polítics han d'estar més disposats a baixar que a pujar, més disposats a passar de la institució al moviment social que a l'inrevés.

Dit tot l'anterior és evident que fa falta que en els municipis de Mallorca sorgeixin Moviments d'Unitat Popular, on el poble de forma col·lectiva es faci responsable de les seves vides i del seu entorn natural i cultural. Aquests Moviments no poden sorgir de forma jeràrquica i vertical, ni de coalicions de partits, han de sorgir d'assemblees unitàries populars. Un Moviment d'Unitat Popular ha de ser anticapitalista i la defensa de la igualtat i els drets de les classes populars ha de ser el seu eix, i això passa per alguna cosa més que derrotar al Partit Popular. Les Candidatures que puguin sorgir dels Moviments no han de tenir com a objectiu només les eleccions sinó que han d'enfortir el Moviment, un sistema popular d'autoorganització i contrapoder des de baix. Cal treballar en projectes a mitjà i llarg termini amb paciència i sobretot demostrant dia a dia amb l'acció que s'està al servei del poble no per servir-se del poble. La Trobada d'Unitat Popular va ser un pas important, ara necessitam crear xarxa entre tots els que defensam aquests Moviments a diferents municipis de Mallorca, necessitam millorar la nostra comunicació i col·laboració i multiplicar-nos.