Baixa l'atur, continua la precarietat

Des que el govern espanyol afirmà que s'emmirallaria en el sistema alemany de minijobs les condicions de treball i de vida per a la majoria de població han caigut en picat. Ara ens fan creure que ens hem de sentir orgullosos i orgulloses de tenir una feina perquè així com està tot, ja podem donar "gràcies". Però quin tipus de feines tenim?

Precàries, així són les nostres feines. D'hores i hores de feina i un sou cada vegada més baix, per no parlar de les nul·les condicions i drets que se'ns otorguen com a treballadors i treballadores. No és només que cobrem poc i treballem molt, que també, sinó que si t'atreveixes a alçar la veu contra l'explotació a la qual estàs sotmesa pots perdre la feina. Si, a damunt, vas néixer dona i així et reivindiques, el teu sou serà més baix per sistema (tot i que facis la mateixa feina que els teus companys). Ah, i no provis de tenir la vida que vols tenir perquè també seràs condemnada pel simple fet de voler ser mare.

I és que les dones som les grans perdedores sempre: al carrer, a la feina, als despatxos, als parlaments. Uns carrers, unes feines, uns despatxos i uns parlaments plens d'homes que no pensen renunciar als seus privilegis, mentre s'emparen en la típica frase de "No sóc jo qui estableix els sous" o "No, si a mi em sembla fatal, però com que jo cobr el que toca...". I qui dia passa, excusa empeny.

Mentre ens menyspreen i ens reserven un lloc als pous de la història, som les dones les que sostenim el seu sistema pervers i miserable: amb el treball reproductiu, amb la cura de les famílies, amb la renúncia de tenir una vida digna i estable com la majoria dels nostres companys els homes. Ara que s'acosta el 8 de març tots els partits s'ompliran la boca d'igualtat d'oportunitats, del gran valor que té la dona, de les polítiques inclusives que duran a terme, de la xacra de les violències masclistes... Això, però, no farà tornar a la vida als centenars de dones mortes en nom del patriarcat, no farà que les dones cobrem el mateix, no farà que ens tractin igual. Perquè el problema no són les paraules, sinó el sistema: un sistema heteropatriarcal que no caurà fins que totes i tots ens hi posem amb totes les nostres mans i caps per aconseguir, d'una vegada per totes, la igualtat i la vida que ens mereixem.

I polítics en campanya, només una cosa: les dones no som cap moneda de canvi ni volem ser utilitzades per guanyar vots i escons. Volem respecte, llibertat i dignitat, tota la que no teniu vosaltres, masclistes disfressats de persones normals.