TW
15

Som un seguidor de les tertúlies de caràcter polític que ens ofereixen les diverses televisions públiques i privades. No de totes, naturalment. Les meves preferides són les que es programen a La Sexta, 13TV, i TV2. Freqüent molt manco per motius distints i fins i tot oposats la Tele 5 i TV3. La 5 perquè la trob exagerada i truculenta, la 3, per contra, excessivament moderada i equànime. Una mica ensopida.

Quan observ les tertúlies que més m'agraden sempre em ve al cap la mateixa pregunta: reflecteixen el que és realment la societat espanyola? És tan virulenta i deficient la convivència entre els espanyols que pensen diferent? Quines són les mancances que caracteritzen aquestes discussions televisives i no sé si també les que tenen lloc fora dels platós? Tres, al meu poc saber. La primera és l'escadusser temps i atenció que dediquen a escoltar les raons dels que no pensen com ells. Només frisen, els tertulians, de què acabi el que ha pogut aconseguir la paraula per contestar i quasi mai esperen la finalització dels arguments de la part contrària. Tots els tertulians semblen com aquell que deia: me jode que cuando te interrumpo no me dejes acabar lo que te tengo que decir”.

No cal ni dir que les paraules que s'empren en les esmentades tertúlies tenen més la intenció de desacreditar el contrari pel que ha fet en el passat que exposar mesures per arreglar o minorar els problemes que tenim en la nostra societat. Al final resulta que el que queden desacreditats són tots aquells compatriotes, que també són espanyols, però que no tenen les mateixes idees que les nostre. Que és, idò, allò que uneix els fills de la mateixa mare pàtria que es diu Espanya.

El segon defecte és la manca de simetria. Si hi ha corruptes – posem per cas, i no hi vegeu cap mala intenció en la tria– entre els dirigents i tresorers del partit conservadors, són sempre –diuen els seus dirigents i repeteixen els seus escolanets mediàtics – a títol individual: res a veure en l'organització ni en les estructures. Si hi ha corruptes en el si de l'equip contrari –posem per cas els de CIU– aleshores la corrupció –diuen els hooligans del nacionalisme espanyolista– és de tot el partit, i més encara del catalanisme en general. Manca o no manca simetria?

L'última mancança és la incoherència i/o la contradicció. Jo crec que qualsevol seguidor una mica neutral de les tertúlies de la cadena episcopal o de la nacional no tendrà cap dubte en saber que el polític més insultat és el senyor Artur Mas. No tenc espai per incloure ni tan sols una selecció d'aquests insults que amb gran insistència li dediquen a les tertúlies que seguesc. Justificats? No ho sé. El que sé és que a mi em resulta difícil fer-los compatibles. Perquè per una part li diuen que és un “tonto” –tontu, en diuen a Catalunya– i quasi al mateix temps el qualifiquen d'astut, de molt astut. De “tonto” per no adonar-se que el sentiment independentisme és minoritari al Principat, i astut per haver sabut burlar les disposicions anticonsulta dictades des de Madrid. No, no m'és fàcil entendre com es pot ser “tonto” i astut a l'hora. Ara, dels catalans –ja ho diuen i ho sabeu– es pot esperar qualsevol cosa.

Xesc Bujosa