Fermesa en defensa de la llibertat d'expressió

Europa Laica condemna de forma enèrgica i rotunda l'atemptat contra la revista Charlie Hebdo i mostra el seu més solemne condol a les famílies de les víctimes mortals, així com la seva solidaritat amb el poble francès.

Per a una organització laïcista que defensa la llibertat de consciència i els drets humans, aquest atemptat no pot entendre's solament com una brutal violació del dret a la vida dels treballadors, que per descomptat també, sinó com un atac a la llibertat d'expressió, als drets civils universals i al laïcisme de l'Estat.

Els terroristes, amb actes d'aquesta naturalesa, pretenen limitar la llibertat d'expressió emparant-se en motius religiosos: atacant vilment a els qui els exerceixen, tractant d'imposar la censura i l'autocensura de la por a qui posteriorment vulguin exercir-la.

Aquest atemptat ataca un dels fonaments de la República francesa que es remunta a la Revolució de 1789 i la Llei de Separació d'Esglésies i Estat de 1905, com és el laïcisme de l'Estat i les seves institucions, esdevinguda principi constitucional des de la Tercera República Francesa.

És el laïcisme de la República qui garanteix la llibertat de consciència mitjançant la separació entre política i religió, de manera que els drets ciutadans quedin a resguard d'ingerències des d'àmbits religiosos.

Els integrismes religiosos pretenen just el contrari: convertir la religió en norma política, en limitació dels drets ciutadans, reinstaurant el pecat com a delicte, vulnerant la llibertat de consciència i trencant la separació entre política i religió.

La República francesa, com a República laica, garanteix la llibertat de consciència i d'expressió de la seva ciutadania, sense més limitació que l'ordre públic, la qual cosa protegeix el dret a la crítica, també a la crítica de les religions, fins i tot en forma de sàtira o paròdia, i que és el dret que exercia la revista Charlie *Hebdo quan ha estat covardament atacada per això mateix.

Davant aquest brutal atemptat, la resposta ha de ser contundent per part de la societat francesa i les seves institucions i també en l'àmbit internacional.

Malgrat les amenaces i els atacs de l'integrisme religiós, la resposta ha de ser la reafirmació i l'enfortiment de les llibertats i els drets, i del laïcisme que és la seva condició de possibilitat.

Al mateix temps, la repulsa total d'aquest atemptat, i del terrorisme religiós i ideològic en general, no pot servir d'excusa per reduir les llibertats ni alimentar la segregació, el racisme o la xenofòbia.

El laïcisme, com a principi integrador i unificador és incompatible amb la discriminació en qualsevol de les seves formes, i no s'hi oposa sinó que protegeix a la llibertat de creences. Sí s'oposa a la ingerència religiosa en els assumptes polítics, o a la limitació de les llibertats ciutadanes i de consciència per motius religiosos.

La solució contra l'integrisme religiós no passa per polítiques excloents, segregadores o repressores, sinó pel reforçament i l'aprofundiment del laïcisme de l'Estat i de les seves institucions.