Rafel Crespí23/12/14 0:00
TW
9

Hi ha coses que, si no ens sorprenen, recordem Terenci – homo sum; humani nihil a me alienum...- sí que ens criden l'atenció. Per això són notícia i com a tal es consignen a lloc més o menys preferent als mitjans perquè hom hi topi de morros. Davant segons quins fets allò que ens hauríem de preguntar és si aquests són humans o inhumans. Dic això perquè a un poble d'Andalusia, Lucena , per ser més exactes,  s'han encès totes les alarmes possibles perquè un humà – no està clar si carregat d'ADN somerí- s'ha encamellat damunt un pobre aset que escenificava un Betlem i l'ha aixafat. Amb conseqüències funestes per al pobre equí. Una solemne animalada  tot plegat. No sé si el puntet més esperpèntic de la qüestió és que el mul – per dir-ho amb un eufemisme- presumptament assassí ha fet córrer per les xarxes les fotos on comet semblant atropell com si publicàs una gràcia o una ocurrència genial – o genital- . Potser convendria que la llei mordassa contemplàs un apartat per tal de jutjar la criminalitat o l'obscenitat de dubtosa legalitat de certes fotos espargides per la xarxa. Així, els jutjats estarien més ocupats i no caldria fer magarrufes per apartar el jutge Ruz o un altre togat de casos poc decorosos per a segons quins elements i partits de la casta. Seguint amb el cas de l'aset mort, el fet ha donat per a jocs fàcils de paraules i titulars previsibles. Qui era l'autèntic animal?

La paradoxa – aquesta dama clàssica que tot ho embolica- ha volgut que aquesta animalada doble hagi coincidit colze amb colze amb una altra, si bé salvant les distàncies que les dramàtiques conseqüències imposen- de consemblants magnituds. Ens referim a l'errada de l'infanta a l'hora de fer l'ingrés dels 600.000 euros per intentar netejar-se el sutge que les aliances extramatrimonials amb n'Urgandarín  li havien aferrat a la diadema, que algun dia podria convertir-se en corona. Tots som errables – humanum errare est- però els errors són més visibles si qui els comet ha ocupat un +alt càrrec – si més de sou i de representativitat- a La Caixa i la pífia ha estat no fer adequadament una transferència.

No hauria desentonat al costat d'aquestes notícies una altra que va brollar el cap de setmana passat. Els dissabtes i les festes de guardar són propicis a les reflexions tot i que la gràcia dominical no és sinònim d'una dreturera entonació, d'endevinar la bolla, ni tan sols resquillar-la. Ens referim als pensaments profunds de Bauzá, si és que aitals profunditats són possibles en una ment més aviat obtusa i sense gaires concavitats. ni còncau ni convex. El paper que va llegir deia textualment:” “La corrupció ha fet tant de mal com la crisi, no en va és una crisi que s'afegeix a l'econòmica, una crisi ètica o moral en l'exercici de la política”. Això ho va dir el president dia 13 de desembre. Quan la borrasca de la corrupció o de la magarrufa feia estralls a la Conselleria d'Educació. Quina mesura ha pres Bauzá per fer de l'exercici de la política una cosa ètica i moral? Ha fet dimitir na Riera? La directora del SOIB? No. Ja saben que va mirar cínicament el dimitit Deyà i el va conhortar dient-li més o menys que de tant en tant ens hem de menjar l'ètica i la moral. 

Si la corrupció ha fet tant de mal com és que ell mateix l'atia? Vull dir, si tan anticonstitucional és, per què des del Consolat dirigeix i fomenta una operació per mostrar corrupció allà on sembla, segons tots els indicis judicials, que no n'hi ha? Com és que afua els cans rabiosos als gerents dels Serveis Ferroviaris de Mallorca de l'anterior legislatura amb la pustulosa intenció d'esquitxar tothom del mateix mal? Si tan convençut està de la necessària regeneració moral de la vida pública, com és que no ha obert una investigació des del Consolat per aclarir les intencions de n'Orta? Per què Bauzá pacta amb en Rodríguez per descavalcar n'Isern si ha hagut de suggerir a Rodríguez que fugi de la primera línia política perquè el seu full d'integritat moral en la gestió dels assumptes públics està presumptament tacat? I és que fer-se selfies d'autocomplaença mentre es fan pregàries sabatines és molt fàcil. I voler-les lluir també. A vegades a costa de víctimes innocents. Com el pobre aset que només confitava un Betlem. 

 

Rafel Crespí i Ramis