És una obvietat que els candidats d'Esquerra Republicana han estat expulsats de facto de les llistes, la qual cosa d'altra banda era lògic, tenint en compte el caràcter minoritari de les gents afins a Esquerra Republicana dintre de MÉS, i al sistema d'elecció de candidats que aprovam en l'Assemblea de MÉS que celebram sobre aquest tema.
Res no es pot objectar des d'un punt de vista democràtic a aquest fet. Aquestes van ser les regles que assumim i cal atenir-se a elles. Però aquesta no és la qüestió que pretenc portar a col·lació.
La qüestió és si és intel·ligent que MÉS hagi reduït el seu espectre polític davant la ciutadania, hagi perdut en pluralitat, la qual cosa pot aparèixer ara com una victòria d'una facció de MÉS (sens dubte majoritària), però pot tornar-se en derrota per al conjunt, en córrer el risc de perdre en les eleccions “de debò”, les realment decisives, el vot d'una part gens menyspreable de l'electorat: el sobiranisme progressista.
Especialment tenint en compte que les diferències entre els actuals candidats de MÉS i els que eventualment pugui presentar Podem poden tenir perfils similars davant l'electorat, però amb el desavantatge de la frescor dels de Pablo Iglesias i la importantíssima campanya que li vénen fent els mitjans de comunicació peninsulars, especialment La Sexta.
Perquè és obvi que el matís sobiranista de MÉS ha quedat totalment diluït, almenys quant a les persones, enno incloure a les seves llistes, en posicions suficientment rellevants a cap candidat d'Esquerra Republicana. Esperem que no succeeixi el mateix en el que és molt més important i rellevant, en el camp de les idees i que el programa de MÉS sàpiga incloure les propostes dels militants, simpatitzants i eventualment votants del sector sobiranista.
Tampoc ajuda molt a la integració dins MÉS de la realitat que representa a les Illes Esquerra Republicana. Els processos d'integració de forces polítiques diferents requereixen de molt tacte per evitar reculades en aquest procés que poden arribar a situacions irreversibles.
Jo volia confiar en la capacitat d'empatia del conjunt dels qui integram el projecte, perquè sàpiguen articular adequadament totes les idees de l'espectre polític de les forces que l'integren. Però evidentment aquest no és el seu punt fort.
Joan Llladó va ser triat president d'Esquerra Mallorca, fa menys d'un any, com a conseqüència de la decisió del Congrés Extraordinari d'Esquerra Mallorca provocat per l'intent de cop d'estat que va propiciar la militant Agustina Vilaret, afavorida per Pep Serra, i de connivència amb el PSM.
Un any més tard tornen a ballar-la. Seríem uns ingenus, els militants d'Esquerra Mallorca, si ens deixàssim seduir per cants de sirena. Jo vaig ser un dels quals més va apostar per la unitat de la forces d'esquerra. I hi seguesc apostant, però no a qualsevol preu.
És obvi que el tarannà dels dirigents majoritaris de MÉS no està pel consens i la unitat. L'única cosa que pretenen és esborrar-nos del mapa. I això no ho hem de consentir. Unitat sí, però no a qualsevol preu. Desgraciadament el projecte MÉS té data de caducitat.
AMADEUS, Jesús María Garijo.
28 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Gory, ja l´hi he demanat, i m´ha dit que a més de fotut, banyut. Estàs ben arreglat, jejejje
Gory? Quin nivell els gonelles!!!!! Fotut? Demana-li a la teva dona...
Fotut i content. Enhorabuena, Gory.
Dec ser dels únics contents: No tenia qui votar i ara podré votar Erc. No he votat mai partits espanyols, i no començaré ara que en tenc prop de 50, a votar mescladisses d'espanyolets amb escolanets del psm. i feliç, ben feliç de ser votant d'un partit tan minoritari, però que provoca tant de mal de ventre a la xurma.
Lo inteligente sería devolverlos a cataluña en una barco de rejilla, a esquerra, y a sus 47 votantes
Jo sempre amb els meus. Votaré esquerra, l´únic partit que ens agermana, uneix i no divideix. Si Mes vol anar sol, que hi vagi. No tindrà suport de ningú Mes. Sembla que el dirigeixen un gallets forasters i gonelles.
tropa de loosers catalanistas...
M' ha donat una imatge de poca complicitat, de vetllar més pels interessos personals que pels ciutadàns de Baleaars iaquest fer, segurament canviarà el meu vot.
És obvi que als dirigents (dirigent) d'esquera a Mallorca sobretot els preocupa la seva cadira, molt trist... sobretot quian hi ha gent molt vàlida dins Esquerra`.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.