Dos presidents toixarruts amb incapacitat de raonar

El president del Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sembla que només té com a nord lluitar contra el català, o segons ell diu, contra la immersió, i d’aquí no el treuen. L’únic que sap argumentar és el no contra la immersió, i en tot cas, el substitueix, creu ell, pel trilingüisme. Això passa un dia i un altre, una sessió parlamentària i una altra i sempre sona el mateix disc, com si estigués ben retxat, que hi està. L’altre president, el del Govern de l’Estat espanyol, també no sap dir res més que no, davant l’exigència dels catalans de voler exercir el dret democràtic a decidir. És incapaç, com en Bauzá, de fer cap raonament, diu que ho diu la Constitució, que prohibeix l’exercici democràtic de poder decidir el seu futur. I així passen dies, setmanes, mesos i sessions parlamentàries sense escoltar res més de nou. Si això no és toixarrudesa?

Abans de continuar, he de manifestar que aquest comentari de la manera d’actuar paral·lela dels dos presidents, a vegades no concorda, però després d’haver-vos avisat de la qüestió, continuaré explicant el meu punt de vista. Mentre passa el temps podem assistir a un debat mediàtic sense precedents sobre el tema. Els partidaris de l’opció presidencial autonòmica o central no fan més que repetir la no argumentació de caparrudesa i manca de raonaments i hi afegeixen possibles maneres de reprimir els desigs democràtics i de defensa de la nació, llengua, de la identitat o del dret democràtic a poder votar, i van des de la imposició per la força de la seva proposta fins a la repressió total del desig de la contrària, mentre els partidaris de l’opció democràtica a l’escola, amb la tria de llengua per part dels pares i mares, o amb el desig d’emancipació nacional, no fan res més que argumentar de manera pacífica la posició dels polítics que la defensen. De tal manera, que la comunitat internacional s’està decantant cap a la manera de veure-ho de l’oposició en el cas de poder votar el futur.

La darrera que se li ha ocorregut al president José Ramón Bauzá, ha estat fer una copiada del president Mariano Rajoy que va brandant la Constitució quan parla ex càtedra i també l’ha agafada com a bandera de la seva posició, quan ha perdut la batalla davant els tribunals de justícia. Ha afirmat que la Constitució està en contra de la immersió i a favor del trilingüisme. I com que no sap massa de què parla, li he de manifestar que això és totalment mentida. La Constitució està a favor de la immersió totalment. O no s’ensenya per immersió a Badajoz? I a Salamanca, la manera d’ensenyar no és per immersió? I a Madrid? I a León? A qualsevol lloc de l’Espanya castellana s’ensenya per immersió, Sr. Bauzá. I a la Constitució s’hi troba implícit que s’ha de fer l’ensenyament en castellà, allà on és l’única llengua oficial, i en la llengua del territori, mentre es garanteixi l’aprenentatge de les dues llengües oficials, allà on hi hagi llengua pròpia. També s’hi encabeix a la Constitució l’aprenentatge de més llengües, cosa que es feia ja abans de néixer el president Bauzá. Per tant, o sabem de què estam parlant o no farem més que posar en ridícul el càrrec que ostentam.

Tant l’un com l’altre haguessin pogut resoldre la problemàtica i la mobilització existent, que m’atrevesc a dir sense saber-ho cert, que deu ser la més important de la història, si s’haguessin assegut a escoltar i a dialogar, raonant i usant el seny i el coneixement en majúscules. Si els dos haguessin sabut què comporta viure en democràcia, les coses no haurien arribat allà on ho han fet. Les mobilitzacions a les Illes Balears i al Principat han estat i són impressionants i en el segle XXI i en un país occidental, ja no és possible la repressió que seria necessària posar en pràctica per extingir-les. Així que continuarem a les Illes amb l’ensenyament en català, que no és el mateix que immersió, igualment que es continuarà amb el tri o el multilingüisme, i al Principat s’exercirà d’una manera o altra el dret a decidir.