El TSJIB (Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears) ha dictat, el 24 de setembre de 2014, quatre interlocutòries amb les quals adopta la mesura cautelar de suspendre l’execució de l’ordre de la conselleria d’Educació del 9 de maig de 2014, la qual desenvolupava el decret TIL. Ahir, el mateix tribunal havia dictat tres sentències en què anul·lava el decret que regulava el TIL, aprovat durant el mes d’abril d’enguany. Contra les sentències d’ahir, el Govern ha manifestat que les recorrerà al Tribunal Suprem; contra les interlocutòries, les recorrerà al TSJIB (que és el lloc on les pot recórrer). Si el Tribunal Suprem podia restar més d’un any a fer el seu veredicte, se suposa que el TSJIB ho farà d’una manera ràpida. Fins aquí, la resposta del Tribunal als recursos dels sindicats, especialment de l’STEI Intersindical, i de la Confederació d’Associacions de pares i mares. Per què pot haver passat tot aquest daltabaix?
El Govern diu que va prometre el trilingüisme a l’educació en el seu programa electoral i el vol posar en marxa. Els sindicats estan d’acord que hi hagi trilingüisme. El professorat està d’acord que hi hagi trilingüisme. Els pares i mares estan d’acord que hi hagi trilingüisme. La comunitat educativa vol parlar-ne i preparar el projecte, assessorada pels tècnics en didàctica i lingüística, assessorada per les persones especialitzades en la matèria de la universitat, de la UIB. El Govern no vol escoltar ningú i tira pel dret, i posa en marxa el seu programa de trilingüisme, el TIL. La comunitat educativa, formada per sindicats, professorat, assemblea de docents i pares i mares, veu que el TIL tal com l’ha dissenyat el Govern és una aberració i que això produirà molt més fracàs escolar, i, per tant, s’oposen de totes les maneres possibles a la posada en marxa d’aquest decret aberrant. Entre altres accions presenten els seus recursos davant els tribunals de justícia. El Govern no s’immuta. Si els paralitzen el decret, ells en fan un altre i el tornen a posar en marxa. Obren expedients a directors, acomiaden inspectors, fan lleis contra els nostres símbols, usen totes les tàctiques possibles per fer entrar la por als que es resisteixen a aplicar el TIL. Diuen que els opositors són quatre rates i els surt una manifestació que entre totes les illes sumen unes 130.000 persones, però el Govern com si sentís ploure, fins que arriben els dies 23 i 24 de setembre en què el tribunal publica les sentències i les interlocutòries de suspensió del decret. El Govern, en lloc d’aprendre la lliçó i posar-se a parlar amb els interlocutors corresponents, és a dir, la comunitat educativa i la universitat, es posa a recórrer les decisions del tribunal superior.
El TSJIB pot impedir l’aberració trilingüística del Govern del PP
29/09/14 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Idò jo no veig sa gràcia a això des trilingüisme. Ni en sa forma ni en es fons. S'ensenyament ha de ser en sa llengua des país i ses altres llengües s'imparteixen com a assignatures. I sa llengua des nostre país és es català. És més, sa situació lingüística des centres de Balears s'ha de dur a la resta de sa societat, no a s'enrevés, com vol aquest feixista govern
Todo en catalán. El inglés y el castellano no sirven para nada; o peor son dos lenguas que de cada día están perdiendo hablantes. Con el catalán se abren todas las puertas del mundo mundial; hasta es posible hablar con el del 3 por ciento sin intérpretes
Només hi ha de haver una llengua a l'ensenyament: el mallorquí. Les altres llengües han de esser estudiades com a assignatures. Els castellans mos volen castellanitzar. Esser partidari del trilingüisme no vol dir estar capacitat per dominar tres llengües. Els castellans (incloc també els sud-americans) no poden dominar la seva llengua ¿com poden dominar tres llengües?
Estic parlant, Alixendri, de les autoritats a les que es refereix l'article d'en Lladonet, a les autoritats d'aquí i als tribunals d'aquí. Si s'escau, ja parlarem d'en Mas quan n'arribi el moment.
Ido si Que ho dius aixó, pen Bauzá o per en Mas?
Unes autoritats polítiques que se'n foten de la justícia. Quin gran exemple que donen al poble. Es com apedregar-se la seva pròpia teulada!
Gran sintesi i gran article!