user INE | Fa mes de 11 anys

"Gairebé la meitat (un 47%) dels que tenen entre 17 i 35 anys es diu simpatitzant nacionalista" JAjaJjajajAJAjaJajajaJJA, JUASSSSSSSSSSSSSS, JUASSSSSSSSSSSSSS, JUASSSSSS, JojjojojoojJooJJO ayayyyy ayyyyyy......jjjjjjjJajajjajaAJJjajaj JOjojojJJOJJJOJJJJ quemedesorinooooooooooo JajajJAjajajAJajjaj Juasssss juassssssss jojojjj jajjajaj ajj ajay mamá jojojojojjojajjajajajajj ay ay ay . . . Esta sí que es buena....

user mallorquí | Fa mes de 11 anys

Sempre mallorquins i espanyols!!! Mai catalufos!!!

user quintacolumnista españolista, y del atleti | Fa mes de 11 anys

@ Hi ha nervis dins la quintacolumna espanyolista. Si, una nirviada. Al paso que vais, a lo mejor para el año 2300 los pancas ya sois más del 10% de la población. ¿Qué haremos entonces?? OMG!! TIc Tac tic tac

user Hi ha nervis dins la quintacolumna espanyolista. | Fa mes de 11 anys

Com més vells i tirant a la tercera edat, més espanyolistes. Com més joves, més mallorquinistes, balearistes, catalanistes, independentistes. Tenim un gran futur esplendorós per la refeta de la nostra Nació. Hi ha molts de nirvis i cagarel·la dins la quintacolumna forastera botiflera espanyolista. El temps ens va a favor. TIC TAC TIC TAC...

user una cucharita de realidad | Fa mes de 11 anys

El sentimiento españolista ha aumentado significativamente en Balears en los últimos cuatro años, según se desprende de la última encuesta publicada por Quaderns Gadeso realizada en marzo a través de 900 entrevistas. De acuerdo a estos datos, el 18 por ciento de los encuestados en Mallorca aseguró sentirse "más español que balear", frente al 5 por ciento que optó por esta posibilidad en el sondeo efectuado en abril de 2007. Se trata de un incremento importante, que se suma al 7 por ciento que se considera "sólo español", aunque en este caso el porcentaje en Mallorca ha disminuido en siete puntos con respecto a hace cuatro años. Las causas de este aumento, según Gadeso, se deben a una "percepción de mal funcionamiento de la administración autonómica" en un contexto de crisis económica. Así, en el conjunto de las islas se ha producido un incremento de quienes se sienten sólo españoles o más españoles que baleares, a la vez que ha descendido el sentimiento más autonomista, reflejado en un 7 por ciento que se declara sólo balear y un 15 por ciento que se considera más balear que español. No obstante, la mayoría de los encuestados (el 55 por ciento) se sienten tan españoles como baleares, en un porcentaje similar al del sondeo del año 2007 que se repite en toda la Comunidad Autónoma. Eivissa es la isla con mayor sentimiento españolista, con un 30 por ciento que se considera sólo españoles o más españoles que insulares. En cambio, Menorca presenta el perfil más autonomista, con un 30 por ciento que se declara sólo balear o más balear que español. Por edades, los que más "baleares" se autodefinen son los menores de 29 años y los mayores de 65, mientras que el sentimiento más españolista se encuentra sobre todo entre los ciudadanos de 30 a 65 años. Teniendo en cuenta el partido al que los encuestados votaron en las elecciones autonómicas de 2007, los votantes socialistas son los que se declaran en mayor medida tan españoles como baleares (el 61 por ciento de los encuestados), seguidos por los del PP (el 58 por ciento). El mayor porcentaje de los que se consideran sólo españoles o más españoles que baleares se encuentra entre los encuestados que votaron al Partido Popular, con un 35 por ciento frente al 17 por ciento de los votantes del PSOE en las autonómicas de 2007. Los que votaron al Bloc o a la extinta UM se sitúan en el otro extremo, con un nulo sentimiento españolista. En el caso del Bloc se detecta el mayor sentimiento autonomista, con un 43 por ciento de sus votantes que se define como "sólo balear" y un 27 por ciento que se considera "más balear que español" Además, la mayoría de los encuestados se siente más identificada con su propia isla que con Balears y sólo un 1 por ciento de los mallorquines y menorquines apuestan por los Països Catalans, una opción que en el caso de las Pitiüses no atrae a ninguno de los encuestados. Las claves: PORCENTAJE El 18% más español que balear El 18% de los encuestados asegura sentirse "más español que balear", frente al cinco por ciento que optó por esta opción en el sondeo de 2007. IDENTIDAD La mayoría se siente tan español como balear El 55% de los encuestados se sienten tan españoles como baleares, en un porcentaje similar al del sondeo que se realizó en 2007. Eivissa es la isla con más sentimiento españolista, mientras que Menorca es la más autonomista, de acuerdo con los resultados de la encuesta de Gadeso. EDADES Los encuestados de 30 a 65 años, los más españolistas Los encuestados de 30 a 65 años son los que se consideran en mayor medida españoles antes que baleares. En cambio, los que más "baleares" se autodefinen son los menores de 29 años y los mayores de 65. Pica? Pues a rascarse. Buenos días, pancas. Bienvenidos a la realidad.

user Contra el fanatisme, números i estatístiques | Fa mes de 11 anys

Creix l'independentisme-nacionalisme-regionalisme a les illes segons Institut Balear d'Estudis Socials. La meitat dels balears que tenen entre 17 i 35 anys en són simpatitzants. Un 44% dels mallorquins de fora de Palma i la major part dels ciutadans d’esquerres, també. Però després bona part d’ells s’acaben abstenint o votant altres partits. El perfil predominant és de la Part Forana i d'esquerres entre els votants i simpatitzants nacionalistes i regionalistes de Balears. Una enquesta de l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) posa de manifest que els simpatitzants nacionalistes són, sobretot, més d'esquerres i més joves que els votants i, precisament per això, no totes les simpaties s'acaben convertint en vots, sinó que se'n perden molts en l'abstenció o van cap a altres formacions. L'estudi analitza el perfil sociològic dels nacionalistes (s'hi inclouen també els regionalistes) a les Illes Balears. I ho fa distingint entre simpatitzants, que contesten l'enquesta situant-se en l'eix nacional com a nacionalistes o regionalistes, i votants, que admeten que si demà hi hagués eleccions votarien nacionalista o regionalista. Els primers són el 36% dels ciutadans i els segons, el 16%. El sondeig mostra que entre els nacionalistes hi ha lleugerament més homes que dones i, sobretot, més joves que gent gran. Tant entre els simpatitzants com entre els votants, el nínxol d'edat més important és el que va dels 17 als 35 anys. Com més edat, menys persones s'identifiquen com a nacionalistes. I el segment de majors de 65 anys acaba sent minoritari. Això pot voler dir que les darreres generacions tenen un major sentiment nacional i es podria augurar un major pes de les formacions nacionalistes en el futur. Però també podria voler dir que, a mesura que un es fa gran, adopta posicions més conservadores i, per tant, la imatge fixa que mostra l'enquesta es mantindria. En qualsevol cas, és en el segment de menor edat en què s'aprecia una gran diferència entre simpatitzants i votants nacionalistes. Gairebé la meitat (un 47%) dels que tenen entre 17 i 35 anys es diu simpatitzant nacionalista, però només un 18% admet que els vota. Això s'explicaria, sobretot, pel gran pes de l'abstenció entre els joves. Poden mostrar preferències polítiques, però molt pocs voten. Iaixò fa que partits com PSM-IV-ExM o Esquerra no acabin transformant en vots tot el seu electorat potencial. Aquesta, però, no és l'única diferència entre votants i simpatitzants nacionalistes. També se n'aprecien en la ubicació geogràfica. La majoria de votants i simpatitzants són de la Part Forana de Mallorca. Gairebé la meitat dels partforaners (un 44%) es creuen nacionalistes i la meitat d'aquests (un 23%) voten en funció d'això. El pes, per tant, dels nacionalistes a la Part Forana és superior a la mitjana de Balears (del 36% de simpatitzants i del 16% de votants). Però a Menorca, el pes dels simpatitzants és també molt alt (són el 41% dels ciutadans) i, en canvi, només voten nacionalista un 15% (per sota de la mitjana de Balears). Aquesta gran diferència, entre votants potencials i vots reals, es podria explicar per la presència de pocs partits en aquest aspectre (PSM i Unió Menorquina) i per la interacció d'altres criteris de vot.

user contra el fanatismo CATeto, números y estadísticas | Fa mes de 11 anys

El sentimiento españolista ha aumentado significativamente en Balears en los últimos cuatro años, según se desprende de la última encuesta publicada por Quaderns Gadeso realizada en marzo a través de 900 entrevistas. De acuerdo a estos datos, el 18 por ciento de los encuestados en Mallorca aseguró sentirse "más español que balear", frente al 5 por ciento que optó por esta posibilidad en el sondeo efectuado en abril de 2007. Se trata de un incremento importante, que se suma al 7 por ciento que se considera "sólo español", aunque en este caso el porcentaje en Mallorca ha disminuido en siete puntos con respecto a hace cuatro años. Las causas de este aumento, según Gadeso, se deben a una "percepción de mal funcionamiento de la administración autonómica" en un contexto de crisis económica. Así, en el conjunto de las islas se ha producido un incremento de quienes se sienten sólo españoles o más españoles que baleares, a la vez que ha descendido el sentimiento más autonomista, reflejado en un 7 por ciento que se declara sólo balear y un 15 por ciento que se considera más balear que español. No obstante, la mayoría de los encuestados (el 55 por ciento) se sienten tan españoles como baleares, en un porcentaje similar al del sondeo del año 2007 que se repite en toda la Comunidad Autónoma. Eivissa es la isla con mayor sentimiento españolista, con un 30 por ciento que se considera sólo españoles o más españoles que insulares. En cambio, Menorca presenta el perfil más autonomista, con un 30 por ciento que se declara sólo balear o más balear que español. Por edades, los que más "baleares" se autodefinen son los menores de 29 años y los mayores de 65, mientras que el sentimiento más españolista se encuentra sobre todo entre los ciudadanos de 30 a 65 años. Teniendo en cuenta el partido al que los encuestados votaron en las elecciones autonómicas de 2007, los votantes socialistas son los que se declaran en mayor medida tan españoles como baleares (el 61 por ciento de los encuestados), seguidos por los del PP (el 58 por ciento). El mayor porcentaje de los que se consideran sólo españoles o más españoles que baleares se encuentra entre los encuestados que votaron al Partido Popular, con un 35 por ciento frente al 17 por ciento de los votantes del PSOE en las autonómicas de 2007. Los que votaron al Bloc o a la extinta UM se sitúan en el otro extremo, con un nulo sentimiento españolista. En el caso del Bloc se detecta el mayor sentimiento autonomista, con un 43 por ciento de sus votantes que se define como "sólo balear" y un 27 por ciento que se considera "más balear que español" Además, la mayoría de los encuestados se siente más identificada con su propia isla que con Balears y sólo un 1 por ciento de los mallorquines y menorquines apuestan por los Països Catalans, una opción que en el caso de las Pitiüses no atrae a ninguno de los encuestados. Las claves: PORCENTAJE El 18% más español que balear El 18% de los encuestados asegura sentirse "más español que balear", frente al cinco por ciento que optó por esta opción en el sondeo de 2007. IDENTIDAD La mayoría se siente tan español como balear El 55% de los encuestados se sienten tan españoles como baleares, en un porcentaje similar al del sondeo que se realizó en 2007. Eivissa es la isla con más sentimiento españolista, mientras que Menorca es la más autonomista, de acuerdo con los resultados de la encuesta de Gadeso. EDADES Los encuestados de 30 a 65 años, los más españolistas Los encuestados de 30 a 65 años son los que se consideran en mayor medida españoles antes que baleares. En cambio, los que más "baleares" se autodefinen son los menores de 29 años y los mayores de 65. Pica? Pues a rascarse. Buenos días, pancas. Bienvenidos a la realidad.

user mallorquina | Fa mes de 11 anys

Jo no vull ser espanyola. No vull que españistan robi cada any 3.500 milions d'euros a ses Balears.

user contra el fanatisme, números i estatístiques | Fa mes de 11 anys

Creix l'independentisme-nacionalisme-regionalisme a les illes segons Institut Balear d'Estudis Socials. La meitat dels balears que tenen entre 17 i 35 anys en són simpatitzants. Un 44% dels mallorquins de fora de Palma i la major part dels ciutadans d’esquerres, també. Però després bona part d’ells s’acaben abstenint o votant altres partits. El perfil predominant és de la Part Forana i d'esquerres entre els votants i simpatitzants nacionalistes i regionalistes de Balears. Una enquesta de l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) posa de manifest que els simpatitzants nacionalistes són, sobretot, més d'esquerres i més joves que els votants i, precisament per això, no totes les simpaties s'acaben convertint en vots, sinó que se'n perden molts en l'abstenció o van cap a altres formacions. L'estudi analitza el perfil sociològic dels nacionalistes (s'hi inclouen també els regionalistes) a les Illes Balears. I ho fa distingint entre simpatitzants, que contesten l'enquesta situant-se en l'eix nacional com a nacionalistes o regionalistes, i votants, que admeten que si demà hi hagués eleccions votarien nacionalista o regionalista. Els primers són el 36% dels ciutadans i els segons, el 16%. El sondeig mostra que entre els nacionalistes hi ha lleugerament més homes que dones i, sobretot, més joves que gent gran. Tant entre els simpatitzants com entre els votants, el nínxol d'edat més important és el que va dels 17 als 35 anys. Com més edat, menys persones s'identifiquen com a nacionalistes. I el segment de majors de 65 anys acaba sent minoritari. Això pot voler dir que les darreres generacions tenen un major sentiment nacional i es podria augurar un major pes de les formacions nacionalistes en el futur. Però també podria voler dir que, a mesura que un es fa gran, adopta posicions més conservadores i, per tant, la imatge fixa que mostra l'enquesta es mantindria. En qualsevol cas, és en el segment de menor edat en què s'aprecia una gran diferència entre simpatitzants i votants nacionalistes. Gairebé la meitat (un 47%) dels que tenen entre 17 i 35 anys es diu simpatitzant nacionalista, però només un 18% admet que els vota. Això s'explicaria, sobretot, pel gran pes de l'abstenció entre els joves. Poden mostrar preferències polítiques, però molt pocs voten. Iaixò fa que partits com PSM-IV-ExM o Esquerra no acabin transformant en vots tot el seu electorat potencial. Aquesta, però, no és l'única diferència entre votants i simpatitzants nacionalistes. També se n'aprecien en la ubicació geogràfica. La majoria de votants i simpatitzants són de la Part Forana de Mallorca. Gairebé la meitat dels partforaners (un 44%) es creuen nacionalistes i la meitat d'aquests (un 23%) voten en funció d'això. El pes, per tant, dels nacionalistes a la Part Forana és superior a la mitjana de Balears (del 36% de simpatitzants i del 16% de votants). Però a Menorca, el pes dels simpatitzants és també molt alt (són el 41% dels ciutadans) i, en canvi, només voten nacionalista un 15% (per sota de la mitjana de Balears). Aquesta gran diferència, entre votants potencials i vots reals, es podria explicar per la presència de pocs partits en aquest aspectre (PSM i Unió Menorquina) i per la interacció d'altres criteris de vot.

user mallorquí | Fa mes de 11 anys

Jo no vull ser català. jo no vull que els Pujos em robin