Mandela

Si hagués de triar un referent moral de lluita a escala internacional, no triaria, almenys no l'ubicaria en primer lloc, Nelson Mandela. M'han seduït més altres personalitats com Gandhi o Martin Luther King. Tot i amb això, Mandela és un referent indubtable per a tots els lluitadors per la llibertat. N'he seguit la seva trajectòria des de fa anys, em vaig manifestar diverses ocasions per demanar el seu alliberament i he llegit la seva autobiografia, un aplec dels seus principals discursos i algunes biografies, entre les quals una de ben curiosa escrita per Alfred Bosch titulada "Nelson Mandela, l'últim home-Déu".

Mandela és un exemple de líder (ell explica que les dots de lideratge li venien de veure com actuaven els reis xhosa) i, més encara, un referent de lluita per la llibertat i la dignitat humana. Mandela mantingué un compromís indestructible amb la lluita per la dignitat de les persones negres que vivien subjugades pel règim d'apartheid. Va combatre la discriminació de la seva gent amb tots els mitjans que va trobar i després de passar tres dècades de presidi inhumà, acabà guanyant. Aleshores ens donà una nova lliçó: sabé pilotar una transició modèlica (no com la vergonyosa transició espanyola).
Mandela, pel seu carisma i la seva coherència, anà agafant la dimensió de mite ja en vida. I ara, una vegada mort, la llegenda continuarà creixent. Segurament per això, aquests dies vivim una gran cerimònia d'hipocresia, ja que molts dels elogis d'avui surten de boques de gent que el va considerar i condemnar en tant que "terrorista". Per no parlar d'algunes utilitzacions espúries de la figura de Mandela que hem hagut de sentir aquests dies i que val més ignorar.

Tendrem temps per valorar Mandela en la seva justa mesura i de continuar aprenent del seu exemple, però tendrem sempre present la idea que expressà davant el tribunal que el va condemnar i que sentim com a pròpia: “He lluitat contra la dominació dels blancs i he lluitat contra la dominació dels negres. He estimat i defensat la idea d'una societat democràtica i lliure on puguin viure totes les persones en harmonia i amb igualtat d'oportunitats. És un ideal pel qual esper viure i que esper aconseguir, però pel qual, si fos necessari, estaria disposat a morir.”