Una nova majoria social
La manifestació del 25 de març de 2012 que col·lapsà tot el centre de Palma amb els carrers plens a vessar de gent que proclamava “Sí a la nostra llengua”, no és només una de les més importants de la història de les Illes Balears, és el moment que ens serveix per fer visible una nova realitat que s’ha anat covant aquests darrers anys: el compromís amb la llengua catalana és una idea majoritària a la societat de les Balears d’aquests començaments del Segle XXI.
Si el primer Correllengua i la primera Diada per la Llengua que se celebraren l’any 1995 signifiquen i simbolitzen el pas del moviment de defensa de la nostra llengua d’una idea pròpia de les elits culturals a un vertader moviment de masses, la manifestació del 25 de març de 2012 i l’anomenada Revolta dels Enllaçats (amb les mobilitzacions a tots els pobles de Mallorca, amb l’heroica vaga de fam d’en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual...) signifiquen un nou bot quantitatiu que situa aquest moviment a les portes de la majoria social.
El 2012 va ser l’any en què es produeix (o en què es fa visible) aquest bot, com a conseqüència de la reacció popular a les greus agressions i retrocessos promoguts pel Govern Bauzá i també gràcies a la feinada feta des de les associacions que formen el Moviment per la Llengua i de manera singular, gràcies a la feina feta per l’OCB, recordem l’impacte social de les campanyes populars impulsades per aquesta entitat com “SUS Mallorca”, “Cafè per la Llengua” i “Mallorca m’agrada!”.
Un altre dels motors que ha impulsat aquest canvi social que ha anat confegint aquesta majoria social favorable a la llengua catalana, ha estat, sens dubte, el paper jugat per l’Escola. Només pots estimar, només pots valorar una matèria, una llengua, si la coneixes i el fet que diverses generacions seguides d’illencs hagin pogut tenir accés a la seva llengua pròpia a través de l’ensenyament, ha ajudat a què moltes d’aquestes persones, una majoria, hagin après a estimar allò que és nostre i a valorar en la seva justa mesura la nostra llengua i cultura pròpies.
Ara, que ja existeix una majoria social favorable a la nostra llengua, caldrà que aquesta s’expressi en tots els àmbits, també en el socioeconòmic. També en el polític. I caldrà que s’expressi amb el nivell de responsabilitat i de generositat que correspon als guanyadors.
També a Opinió
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Escàndol a Palma: El català no és necessari i, a més, suma menys punts que l'anglès per a fer feina a l'EMT
- 'Welcome to Sóllerland', la iniciativa que denuncia la massificació turística amb imatges (no tan irreals) generades amb IA
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
21 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mayoría social?? A esta gente los sacas de su burbuja y ni se enteran de dónde les viene el viento
La verdad, eso de la "mayoría social" debe ser cosa de la imaginación del comentarista.Yo no la veo por ningún lado.y no me imagino que venga ni en la próximas elecciones.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, etc.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya" http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf www.tot-catalunya.cat
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Si tots els qui defensam que la nostra llengua és la catalana rebéssim un sou o gratificació o pagues de l'Obra Cultural Balear per manifestar els nostres sentiments, aquesta entitat cultural hauria de manejar uns pressuposts astronòmics. Aqueixs anticatalanistes no poden comprendre que siguem amants de la nostra llengua per convicció, sense que ningú ens pagui res. Que a la nostra terra no poguem defensar la nostra llengua sense que ens tractin de traïdors, encara que els qui ho fan siguin un grupet molt petit de feixistes incults, és ben trist, sobretot perquè molts d'aquests tenen avui en dia un gran poder polític!
A Vich, Estimado compañero de foro, Precisamente el error que cometéis tú y todos los que son como tú (consciente o inconscientemente, que da igual), es creer que los que no son de vuestra cuerda son del Círculo o unos fachas. Lo que en vuestra cabeza de melón no entra ni con calzador es que hay una inmensa mayoría de baleares que no está ni con ellos (efectivamente, 4 gatos que defienden lo indefendible),ni con vosotros (4 profesores de catalán y famílias, claro, que ven peligrar sus puestos de trabajo y han visto reducidas las subvenciones que cobraban tipejos como Martí y la OCC). Lo demás....bla....bla.....bla.....hasta cuando tú quieras. No quiero despedirme sin hacer referencia al chiste de Eufrasia, digno de cualquier programa de monólogos de famosos. Aún me parto la caja. Impagable.
"...recordem l’impacte social de les campanyes populars impulsades per aquesta entitat com “SUS Mallorca”, “Cafè per la Llengua” i “Mallorca m’agrada!” Lo recuerdo bien ... fah ! ... durante Mallorca m´agrada, no se hablaba de otra cosa en todas las islas ....Que impacto formidable !
Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"