TW
3

Guillem Estarellas, nou secretari autonòmic d'Educació i professional de la docència des de fa més de trenta anys, té una tasca titànica en les seves mans: fermar en curt la consellera Juana Mari Camps, quota menorquina en el Consolat que, segons ella reconeix, sap tant d'escoles i instituts com Cantinflas de fer de sagristà a la processó del Corpus.

Ja sabem que José Ramón no és una lluminària política, però raona el suficient per entendre que el setembre els professors li poden armar un cacau de dimensions històriques. Té tot l'estiu per evitar-ho i, de fet, ja fa crides al diàleg i a l'enteniment. Però amb Juana Mari (que és com i agrada que li diguin) al capdavant de la Conselleria la catàstrofe està garantida. Tota la nova teoria consolatina, basada en que els dos primers anys de legislatura han estat molt durs però que ara arriba l'hora de la recuperació i l'entesa amb tots els sectors socials, se'n pot anar a fer punyetes en el cap educatiu si deixen que Juana Mari continuï escriguent twitters. No és només que empri el salat, la qual cosa ja és patètica essent ella qui és, sino per les bajanades que és capaç de dir.

Primer objectiu Estarellas: convendria que s'oferís a la consellera com a twitter major de la casa, impedint a Juana Mari que jugui amb Internet. Segon: dir-li que es dediqui a tasques que aportin equilibri al departament, com per exemple mirar els ocells per la finestra del seu despatx i pintar-se les ungles amb la boca ben tancadeta.

El Govern Bauzá es juga molt amb la batalla educativa. L'austericidi escolar, la bomba TIL, les nerviades de Bosch i le pomeries de Blancaneus Camps passaran factura el 2015, quan arribin les eleccions. Mentre, s'albira una vaga duríssima de docents el pròxim setembre que Bauzá té l'obligació d'apaivagar.La fogatera se li fa més i més gran al president. O confia plenament en el cardenal Estarellas o patirà la tardor més elèctrica que es recorda en trenta anys d'autogovern.