Tanmateix, davant aquesta evidència, els que estimen el més preuat valor de les senyes d'identitat balears han de demostrar avui un cop més la força i la capacitat de mobilització. La defensa del català ha assolit cotes històriques els darrers temps. La manifesció "Sí a la nostra llengua" del 25 de març del 2012 marcà una fita en la qual es miraran no ja les generacions actuals, sinó també les futures. Però no s'ha d'abaixar la guàrdia. La pervivència d'un idioma amenaçat implica constància i que la cadena humana d'avui sigui un gran èxit. Aquesta força compartida és molt més important que les amenaces del present. Els governs passen; els pobles perduren. Els atacs s'esvaeixen; l'estima és imperible. No hi ha menyspreu que pugui tòrcer la voluntat de resistència de milers de mans enllaçades.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sí, però cada illa va pes seu vent