La cosa més sagrada, després dels infants, són els recursos dels pobres. Patim l'horrible saqueig dels lladres públics, però la devastació dels mals administradors pot esdevenir un crim pitjor. Ja és hora d'exigir transparència als intocables, com puguin ser els reis i els redemptors dels desgraciats.
El Poble que paga els imposts de l'Estat, tot afegint-hi les contribucions especials de la seva solidaritat, té dret a saber, cèntim per cèntim, on van a parar els seus diners.
Cal afegir a la mala fama de l'Església i de la política el desprestigi creixent de les ONG. D'aquestes institucions humanitàries s'afirma que gairebé tot el seu cabal es dedica a edificis, personal, burocràcia i propaganda.
Per aquestes raons, em sent obligat, amb un dolor i temor que em xapen el cor, a denunciar l'escàndol dels regals astronòmics i innecessaris del Govern i de l'Ajuntament al Projecte Home.
Les autoritats autonòmiques i municipals han regalat sense concurs a la Fundació Projecte Home de Balears un immens solar i sis milions d'euros per construir-hi un conjunt d'edificis adequats als criteris de la institució. Darrerament, l'Ajuntament de Ciutat ha cedit per 50 anys l'ús i l'explotació d'un parc públic per realitzar-hi les seves teràpies.
S'ha de tenir molt present que el Projecte Home treu milions de l'erari públic per al finançament dels seus programes. Per altra banda, des de la seva implantació a Mallorca, el Projecte Home ha pogut disposar dels millors edificis tant de l'Església com de l'Administració. No oblidem que aquesta iniciativa catòlica i romana fou al llarg de molts d'anys l'obra magna de la Diòcesi. Per cert, què se n'ha fet de la granja que el conseller Oliver construí a prop de Sencelles per al Projecte i que aquest mai no va usar?
Consider aquests fets, ben mirat escandalosos, una ofensa per a tots els altres grups que ens dedicam, amb una angoixosa penúria, als quefers socials.
Una ofensa per la quantitat. Amb sis milions, es podrien promocionar tots els Can Gazà que fessin falta i per molts d'anys.
Un ofensa per la finalitat. Els doblers públics no poden ser per construir un edifici privat. Els recursos del Poble s'han de dedicar a les persones i no a les pedres.
Una ofensa pel significat. Ara més que mai els privilegis tornen injúries. Els pobres no hem de pagar els favors, els remeis i els consells que la Reina pugui deure a Tomeu Català.
Una ofensa per la procedència. No podem oblidar que el solar fou un regal directe de Rodrigo de Santos, el cocaïnòman públic condemnat a presó per pederasta.
Una ofensa pel preu de silenci que paga el Projecte Home per tantes regalies. Mai de mai hem trobat, ni de part de la institució ni del seu fundador, una sola paraula de denúncia contra el sistema. Un sistema que ha assassinat per sobredosi més de quatre mil drogoaddictes. Molts passaren pel Projecte. Tots ells tenien dret a una sanitat pública que el Projecte Home mai no ha reclamat.
Una ofensa pels greuges comparatius. Aquesta disbauxa de regals i privilegis se celebra al costat d'uns grups que ens dedicam als marginats dins una agònica mancança de recursos essencials per sobreviure. Sense anar més lluny, l'IMAS ha concedit a Can Gazà la irrisòria xifra de dos mil tres-cents (2.300) euros per mes. Ha passat mig any, però encara no hem rebut res. Mentre els centres de menors estan a punt de tancar perquè el Govern no paga els seus convenis, el president del Projecte Home cobra dos respectables sous: el de rector de Puigpunyent amb totes les despeses de casa pagades, i el de cap suprem d'una fundació que s'administra amb criteris d'empresa. Mentrestant, el meu president de Can Gazà i de l'OCB fa anys que no rep ni un sol cèntim d'enlloc.
Una altra petita mostra d'aquest abús de prerrogatives el trobam en el cobrament de les taxes del mercadet setmanal de Calvià, on els esbirros del Projecte en fan fora el desgraciat que no pot bestreure 20 euros.
Només m'he referit lleugerament als greuges econòmics, però podria farcir una llarga llista d'ultratges que hem rebut els contestataris de part de l'Església, dels poders civils i del mateix Projecte Home, que mai no ha respost a les nostres convidades.
Tant sols la meva consciència i els amics saben la sang i la tristesa que em costa aquesta denúncia, però la fidelitat als de més a baix m'obliga a fer-la.
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si no es ver el que diu en Jaume per qué no surt en Català i ho nega.
¿ I... en Tomeu Català...qué en diu de això?
A n'aquest pais has de llepar el cul, callar, riure a les fotos i dir mentides dels resultats per triunfar Una abraçada Jaume
Qüestió de màrketing, Jaume. Si et fas amb les Macayas i els Bauzás de torn, pot ser aconsegueixis algunes misèries més.
Reflexió: La personess histrióniques solen expressar les seves emocions de manera exagerada. Solen ser vanidosas i egocèntriques, i se senten incòmodes quan no són el centre d'atenció. Sovint són seductores en aparença i comportament, ja que els preocupa molt no ser-ho. Busquen contínuament a algú que els tranquil·litzi, que aprovi el que fan, i poden enfadar-se quan algú no els atén o afalaga. Solen ser impulsius i poc tolerants a la frustració. El seu estil cognitiu és extremista, tendeixen a veure tot en termes de blanc o negre. El seu discurs sovint manca de detalls i és exagerat, sobreestima les seves habilitats i té una necessitat excessiva d'admiració i afirmació.
Vull compartir amb el bon amic i company de lluites socials i polítiques, Jaume Santandreu, el dolor i la tristesa que li deu haver produït haver de fer una denúncia com aquesta... http://jsantandreuisureda.blogspot.com.es/2013/03/ofensa-pels-milions-del-projecte-home.html
Jaume: Tu em coneixes i saps prou bé que som amic d'en Tomeu; però em sap greu que dues persones que vos deixau la pell per la marginació, surtin a llum i mostres d'envejes públiques, quan partiu els dos d'un ideari evangèlic comú. Tots tenim contradiccions entre el que pensam i el que feim. De totes maneres; quan passes a enumerar dades econòmiques personals no acertes. Crec i tenc dades certes que estic segur que el que dius de nòmines, la teva, Jaume, no és correcta. Fa temps que hi cova el niu de re-sentiments no coincidents. No som ningú per mediar amb ningú, ni puc fer-ho, per edat i per les meves limitacions personals, ni vull: no obstant vos desig que en torn d'un cafè parleu en la intimitat i acabeu donant-vos un amical abraç. Pere
Rodamon, encara és l'hora que sentiguem queixar-se al Projecte Home de ser la víctima. Si el PH és una víctima, és ben peculiar; Poques víctimes estan tan ben engreixades. Alguns que hem vist d'aprop el modus operandi del PH, no l'alabam, precisament.
Mallorquinarro, i tu que saps? Parles per boca de ganso.
No sé qui pot jutjar la cristianitat i sinceritat de'n Santandreu, -jo no- ,però sí l'efectivitat de les cartes a un diari, molt per sobre de les paraules que s'emporta el vent.