Si no es ver el que diu en Jaume per qué no surt en Català i ho nega.

¿ I... en Tomeu Català...qué en diu de això?

A n'aquest pais has de llepar el cul, callar, riure a les fotos i dir mentides dels resultats per triunfar Una abraçada Jaume

Qüestió de màrketing, Jaume. Si et fas amb les Macayas i els Bauzás de torn, pot ser aconsegueixis algunes misèries més.

Reflexió: La personess histrióniques solen expressar les seves emocions de manera exagerada. Solen ser vanidosas i egocèntriques, i se senten incòmodes quan no són el centre d'atenció. Sovint són seductores en aparença i comportament, ja que els preocupa molt no ser-ho. Busquen contínuament a algú que els tranquil·litzi, que aprovi el que fan, i poden enfadar-se quan algú no els atén o afalaga. Solen ser impulsius i poc tolerants a la frustració. El seu estil cognitiu és extremista, tendeixen a veure tot en termes de blanc o negre. El seu discurs sovint manca de detalls i és exagerat, sobreestima les seves habilitats i té una necessitat excessiva d'admiració i afirmació.

Vull compartir amb el bon amic i company de lluites socials i polítiques, Jaume Santandreu, el dolor i la tristesa que li deu haver produït haver de fer una denúncia com aquesta... http://jsantandreuisureda.blogspot.com.es/2013/03/ofensa-pels-milions-del-projecte-home.html

Jaume: Tu em coneixes i saps prou bé que som amic d'en Tomeu; però em sap greu que dues persones que vos deixau la pell per la marginació, surtin a llum i mostres d'envejes públiques, quan partiu els dos d'un ideari evangèlic comú. Tots tenim contradiccions entre el que pensam i el que feim. De totes maneres; quan passes a enumerar dades econòmiques personals no acertes. Crec i tenc dades certes que estic segur que el que dius de nòmines, la teva, Jaume, no és correcta. Fa temps que hi cova el niu de re-sentiments no coincidents. No som ningú per mediar amb ningú, ni puc fer-ho, per edat i per les meves limitacions personals, ni vull: no obstant vos desig que en torn d'un cafè parleu en la intimitat i acabeu donant-vos un amical abraç. Pere

Rodamon, encara és l'hora que sentiguem queixar-se al Projecte Home de ser la víctima. Si el PH és una víctima, és ben peculiar; Poques víctimes estan tan ben engreixades. Alguns que hem vist d'aprop el modus operandi del PH, no l'alabam, precisament.

Mallorquinarro, i tu que saps? Parles per boca de ganso.

No sé qui pot jutjar la cristianitat i sinceritat de'n Santandreu, -jo no- ,però sí l'efectivitat de les cartes a un diari, molt per sobre de les paraules que s'emporta el vent.