Per un costat, els correus electrònics del soci Torres, que ens deixen entendre que el Rei estava al corrent de les activitats estranyes del fascinant Institut Nóos; per l'altre, les declaracions del passat dissabte del mateix Urdangarin, que va voler carregar amb tota la culpa de les malifetes, encara ha estat molt tard quan ha decidit manifestar que ell sol i la seva estructura s'encarregaven d'obtenir fons públics amb excuses espúries.
Urdangarin fins i tot va llegir un comunitat on ho explicitava: "La Casa de SM el Rei no va opinar, assessorar, autoritzar ni avalar les activitats que jo desenvolupava...". Però l'opinió pública, en els darrers temps, s'ha fet una altra visió de les coses: la seva dona i infanta fins i tot pot arribar a definir-se -si el que diuen els correus és cert- com a instigadora de les martingales; com si fos ella la que animés l'exjugador d'handbol a acumular diners, moguda per una ambició desmesurada.
Un any després de l'esclat d'aquest cas, la imatge de tots els implicats està molt malmesa. La Rambla dels ducs conduïa d'un jutjat a l'altre de Palma, i la ciutadania ja l'havia batejada com la ‘Rambla dels xoriços'. Amb independència de la ‘veritat judicial' -allò que es pot provar en un judici, que es pot avaluar com a rellevant en un procés sense lesionar drets fonamentals-, la veritat que ha transcendit als mitjans gràcies als correus electrònic -que el seu vell soci administra amb comptagotes- ha deixat la ciutadania molt fastiguejada sobre la mena de persones que en un determinat moment poden aprofitar la seva rellevància social per a apropiar-se dels diners de tothom. Dissabte es tractava d'aclarir per què s'han deixat de pagar gairebé 500.000 euros en impostos; és a dir, que abusaven de la caixa pública no només ficant-li la mà, sinó també deixant-hi d'aportar allò que deuen tots els ciutadans (IRPF) i les empreses (Impost de societats).
Quan el periodista John Lee Anderson va fer un reportatge per al New Yorker sobre el Rei d'Espanya (reportatge en el qual entrevista Baltasar Porcel), va aclarir que el Rei mantenia una activitat econòmica independent gràcies a la seva feina com a mediador entre empresaris a nivell internacional. ¿És versemblant que hagi fet el mateix a nivell espanyol, ajudant així les intencions de Nóos? Ara el jutge Castro vol fer un cop d'ull al llibre de visites del palau de la Zarzuela.
Passi el que passi, la imatge d'aquest monarca està per terra. Ha dit públicament que no pensa abdicar. Però dir-ho en resposta a la idea pronunciada en veu alta per un polític català de segon ordre: ¿no és ja donar una imatge d'excessiva debilitat? El Cap d'estat com a símptoma: afeblit, assetjat per acusacions, amb la credibilitat putrefacta. Terratrèmols espanyols: tot tremola però res no cau ni es trenca.•
Escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.