Els rics marcians

Mentrestant, aquí, Bauzá ha sabut desviar l'atenció i la morbositat de la seva farmàcia cap als sous estratosfèrics dels nostres socialistes. Setanta mil, cent mil i busques. Això no són alts sous per fer de polítics. Això és fer de polítics per omplir-se les butxaques. Ni més ni pus. Així de clar. I no és només el PSOE. El PP, dos quarts del mateix. I el PSM, una fotocòpia. Excepte mitja dotzena dels membres del Parlament i adherits -els del Consell, Ajuntament de Palma, etc.-, la resta dels membres de la casta aristocràtica no cobrarien ni la meitat -i molts ni una quarta o cinquena part- d'aquestes quantitats fent feina normal. El més al·lucinant de la cosa és que ells, poden estar-ne vostès ben segurs, ho troben d'allò més normal. Cobrar quatre i cinc mil euros nets -i més- al mes ho troben normal, en molts de casos per no fer pràcticament res, en una regió on qui cobra els seus sous se situa en la petita minoria estadísticament rica. Llavors en pots sentir qualcuns d'ells parlar a la trona parlamentària com si fossin gent "del poble".

No són tots iguals? Per ventura no, però és difícil veure-hi les diferències. Formen una casta aristocràtica rica, allunyada de la gent del carrer, que no camina, levita; no viuen en aquest món, sinó a Mart. Són marcians.

Periodista