Com cada any, arriba el moment de fer balanç i de proposar-se canviar de vida. Ja són aquí aquells dies de transició, de forçós renaixement hivernal; són molts els que esperen la mudança de la xifra en el calendari per il·lusionar-se en un nou projecte, en una transformació de la dinàmica vital. Els experts ens parlen de solsticis, de déus solars, de dies més curts i de foscor i fred que forcen els homes i les dones a reunir-se per a vèncer el malestar i el sopor. El Nadal no seria res més que una teràpia cultural, ens diuen, i per això es balla, es beu, es menja tant, es comparteix... així s'evita la tristor, el cicle intern s'inicia de nou i l'esperit es revifa.
Fer una dieta, aprendre una nova llengua, acabar uns estudis, la tesi, deixar de fumar, començar a fer allò que sempre havíem desitjat, estalviar, viatjar, viure una gran història d'amor, etc. Any nou, vida nova. Vivim un seguit de morts i renaixements, perquè potser la vida és això: néixer i morir moltes vegades, fins a la mort definitiva. Que res ens impedeixi canviar -millorar-; no regategem tampoc l'oportunitat als altres de fer un canvi, perquè el caràcter, al contrari del que deien els antics, no és un destí. Tots som perfectibles, i potser no serem mai perfectes -com els sants, o els herois clàssics-, però ens podem proposar ser millors del que som: ¿no és així?
Per un moment caiem en la il·lusió d'aquesta possibilitat: podem ser uns altres en qüestió de minuts. Però la feina és àrdua: cal treballar l'estàtua interior, i per fer això no basten dos dies de vacances. Tots els homes tenen força, deia Hugo, però no tots tenen constància, i això no ho regala l'any nou. Potser aquest és l'atribut definitiu, el que marca la diferència, la capacitat de perseverar, d'incidir sobre un mateix d'una manera més o menys obsessiva.
Aquestes festes són també un moment de tedi, i per tant de tristor. Estar trist, però, sempre és el més fàcil: basta deixar la vida tal com està, emparar-se en el ressentiment i en l'immobilisme, i aprofitar aquests dies, com fa molta gent, per a discutir amb la família. Diuen que hi ha molts suïcidis durant aquestes festes; la gent es mata perquè està sola, i perquè l'infern són els altres, sobretot quan ens ignoren o ens donen menys del que ens pensem que mereixem. Però els infants també tenen les juguetes noves, i durant uns dies es lliuraran per complet als seus jocs i perdran tota la resta del món de vista... Aquí hi ha una bona lliçó que hauríem d'aprendre.
Però tornarem a la bruta política, a la irritació sense motiu, al joc estèril i a la resta d'amargors quotidianes. Bona entrada d'any.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.