TW
1

Nadal ja és pràcticament a la cantonada i nosaltres, colla de descreguts però amb molta tradició a les espatlles, encara estam consternats per les darreres novetats del pessebre. I és que sense bèsties, ni estrella, ni reis agenollats, ni pastorets contents i cantaires, la cosa queda molt fada. El Papa està més avorrit que de costum, per això no hi ha com un best seller revisionista per enfonsar els comerços de figuretes de betlem i, sobretot, per riure amb ganes una bona estona.

De tots els "grans descobriments" que ens fa el Papa, el més curiós és que l'únic inqüestionable, de bon de veres, vaja, sigui la virginitat de Maria i la concepció de l'Esperit Sant -m'imagín que en una altra versió que la de colom. Amb veritats científiques com aquestes, no entenc com el ministre Wert no ens ha colat la religió com a troncal, així la tendríem obligatòria i en la llengua important, la de primera divisió. Matemàtiques, espanyol i ciències com un gran calaix de sastre amb Darwin i el pessebre de Ratzinger de la mà. Després les assignatures optatives i al darrere els cursets de macramé i cuina en català, que no es digui que els liberals catòlics no són sensibles amb els dialectes de l'Imperi.

La religió deixarà de ser de mel i sucre, però si tan contents estan els bisbes espanyols amb la seva nova imposició a l'ensenyament, és que no s'han aturat a pensar que demanaren poc. De fet, amb un govern que milita en totes les sectes ultracatòliques del país i sense cap entrebanc en la negociació -perquè Wert es va cuidar molt de fer saber a les Comunitats Autònomes amb competències en educació que es veia d'amagat amb els bisbes- el seu triomf queda molt petitet i suficientment mesquí perquè dugui el seu segell. D'aquesta manera, amb polèmica i al servei d'interessos ideològics i econòmics, sorgeix l'enèsima llei d'educació. Si amb la LOGSE els socialistes van aconseguir enganar i amagar les xifres de l'atur allargant l'educació obligatòria als setze anys, ara vénen els opusians a retallar tot allò que faci olor d'escola pública, de laïcitat i del dret a aprendre i a parlar amb la llengua pròpia.

Després darrere, i sempre com a teló de fons, estan les xifres de fracàs escolar i de pèssim rendiment acadèmic. Unes xifres que ens demostren que el sistema d'ensenyament està ferit de mort i que necessita una reflexió seriosa, profunda i consensuada. Però això no importa, vivim en una societat consumista i frívola que només premia l'èxit econòmic i els nostres polítics són ben fills del sistema: incultes i sense cap valor ètic. Polítics mediocres que un dia llegeixen discursos plagiats, un altre juren banderes i a l'altre redacten lleis que atemptem contra la llibertat d'expressió del nostre poble. Ells sí que són una bona mostra del fracàs escolar!