Una dona que es precipita des d'un quart pis al País Basc significaria en una redacció d'un diari local de cap de setmana poca cosa més que una notícia breu. Però quan la dona en qüestió decideix suïcidar-se perquè anava a ser desnonada, la cosa passa a ocupar les portades dels grans diaris nacionals. No és el primer suïcidi fruit d'una política immoral i abusiva d'aquest capitalisme salvatge abocat al sistema financer. Per això, quan el drama personal d'un desnonament esclata en forma de notícia, amb noms, llinatges i rostres, als polítics, als súbdits dels mercats i dels bancs, els entra la por. La por d'una revolta, d'un prou, d'un inici organitzat de canvi que acabi amb tants privilegis i posi el sistema de cap per avall. I és que totes les lleis, decrets, multes i persecucions no fan sinó posar de manifest l'intent desesperat i desafortunat dels polítics de mantenir un sistema que només beneficia uns quants.
desnonaments paralitzacio
Covardia
12/11/12 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bueno hay 02 tipos de desahucios: los que pierden trabajo y les pilla el toro después de haber sido irresponsables al comprar un bien inmobiliario con bajas nominas. O simplemente los que por pareja no trabajan ya y estan agoviados por la deuda. Hay que solucionarlo temporalmente. O implantar el dacio de pago. Más bien no habría que desahuciar en invierno. Y los otros que nunca trabajan, no pagan sus deudas, viven de la sociedad y pretenden que mis impuestos le pagan todo. Auténticos aprovechados de la sociedad. Estos si que hay que echarlos a la calle!!! No hay que confundir los casos entre los temporalmente debilitados por la crisis y los que siempre se ríen de nosotros y pretenden conservar un piso a toda costa, piso que además descuidan y que no es de ellos.
Bon article, Kika, com sempre!
Però aleshores, Vilera, qui ha de ser propietari i qui no? Sa comunitat? Cal pensar que sí, que es comunalitzi s'habitatge (i tot, ja de pas)
Un vertader drama, però la notícia que tant ella, com el seu home, com el seu fill de 21 anys teinen feina estable, conviden a la reflexió. Si s'havien endeutat més del compte, era ben lògic perdre la propietat. Podrien haver anat a lloguer. Som de les que creu que no només falla la política dels bancs, sinó també la cultura financera de la ciutadania. Espanya és l'estat d'Europa amb el major índex de propietaris d'habitatge familar. Tothom vol "posseir" i això és una vertadera aberració.
Es molt trist sa notici d'aquesta pobre dona, que en el cel sigui, ara que cambiaran ses lleis? es una vergonya que aqui se serqui el remei quan ja a succeit el problema