TW
2

Fa un temps, un alt càrrec de la política balear em deia: "No saps l'enveja que em feis els professionals; vosaltres sou lliures i nosaltres depenem sempre del resultat d'unes eleccions o, el que és pitjor, de la voluntat d'algú". Aquest és el preu -un preu mol alt, des de el meu punt de vista- que ha de pagar una part important de la classe política. Ara mateix, el cas Over Marketing ho està fent palès: la contradicció entre la interpretació preelectoral del codi ètic del PP i la previsió que s'està ordint de la seva interpretació/aplicació pràctica postelectoral. I, el que encara és més significatiu, les diferents conclusions que en treuen els afectats.

Potser el cas més explícit sigui el de Mabel Cabrer, actual portaveu al Parlament, que ha posat sobre la taula quatre qüestions: la primera, la seva innocència que, vist tot el que s'està explicant fins ara, és raonablement creïble; la segona, els dubtes que té respecte del fet que la simple imputació d'un delicte, sense cap més indici, pugui ser motiu de l'exclusió de l'activitat política; la tercera, potser, més que dita, insinuada, la incomoditat moral que li suposaria quedar fora de problemes vista la injustícia que va significar aplicar les mateixes regles que avui són objecte de debat interpretatiu dins el Partit Popular a alguns membres i exmembres del PP i en circumstàncies no del tot justificades.

La quarta: que, més enllà de qualsevol dubte interpretatiu, si se la imputa, s'autoaplicarà, sense més excusa, la cruesa del codi ètic imposat per Bauzá, versió preelectoral, i dimitirà. Mabel Cabrer està dins la política vull suposar que per pura i simple vocació, però no té cap dependència ni del partit ni, fora de la política, del senyor Bauzá. Mabel Cabrer és una excel·lent professional dins la seva feina i, pel que sembla, d'un sentit de la dignitat política no del tot habitual aquests darrers temps. I això li permet actuar amb aquesta independència i llibertat que tan envejava aquell alt càrrec de qui us he parlat abans.

A altres, inclòs el mateix José Ramón Bauzá, no els quedarà més remei que suplir la seva falta de llibertat i d'independència amb tota una lletania d'arguments, molt més elaborats que convincents. Si fa uns dies el president Bauzá va ser clar i contundent quan se li va demanar si aplicaria el codi ètic al batle Torres i va respondre, sense expressar el més mínim dubte, de manera afirmativa, d'aquí a uns quants dies, quan el president Bauzá expliqui per què al batle Torres no se li pot aplicar el codi ètic preelectoral, ho farà amb idèntica convicció, claredat i contundència que quan explicava el contrari. Sincerament, de cada vagada tenc més dubtes sobre aquella afirmació reial que París bé val una missa.