Degué ser l'any 1982 o 1983, parlo del congrés fundacional del Centre Democràtic i Social a Balears. Josep Melià feia poc que havia deixat el partit a les Illes en mans de Francesc Quetglas. S'havien d'aprovar els estatuts. Érem a l'hotel Palas Atenea i un del punts a debatre era, precisament, si el CDS es declarava o no com una opció federalista. Suárez no volia ni sentir-ne a parlar i Francesc Quetglas va intentar convèncer-me que renunciés a la meva intervenció que, com havia anticipat, seria en defensa del model federal. No vaig renunciar-hi i, amb el suport principal de Josep Melià i altres afiliats, es va aprovar la nostra moció per ampla majoria.
Fa uns pocs dies Rubalcaba s'ha pronunciat a favor del model federal. Immediatament li ha contestat Elena Valenciano, sotssecretària general del PSOE, dient que d'això de model federalista i de modificar la Constitució, res de res, sinó que el que el PSOE proposava era aprofundir en el model autonòmic. Quina ximpleria! Si quan es va consensuar la Constitució, en comptes de parlar d'estat de les autonomies s'hagués definit el model d'estat com a federal, avui el debat seria un altre i, sens dubte, més fluid i més útil.
Perquè, al cap i la fi, la diferència principal entre un model i l'altre és el nom, atès que la qüestió de fons, que és el grau de competències transferides, no és, sinó, el resultat d'una negociació permanent entre l'estat central i els diferents governs regionals. Els noms manifesten sempre certes intencionalitats, en aquest cas de caràcter polític, perquè, a més a més, els noms són també un poc el que no diuen. El gran problema del model federal és, curiosament, que és un model contrastat amb resultats comprovables, com és, per exemple, el cas d'Alemanya. També es consideren models federals o confederals, entre d'altres, Suïssa i els Estats Units.
El cas dels EUA és paradigmàtic, tot i que fos per un simple fet: la capital, Washington, no pertany a cap de les 13 colònies fundadores ni a cap dels estats confederats actuals. El motiu va ser evitar la preponderància de cap d'aquelles colònies o de cap dels estats confederats respecte de la resta. I aquest fet assenyala algun dels problemes cabdals al nostre país sobre aquesta qüestió: la pretesa preponderància d'algunes comunitats respecte de les altres, i aquest és el motiu per què aquestes comunitats afavorides no en volen ni sentir-ne a parlar de federalisme. O, en tot cas, com a mal menor, el que fan és insinuar l'ultratge del federalisme asimètric, que acabaria sent exactament igual de discriminatori que l'actual model autonòmic.
Als EUA, on el principi d'igualtat de tots els ciutadans és un valor suprem, aquesta discriminació per regions seria inconcebible. Aquí és el contrari, la majoria dels beneficiats ho consideren un reconeixement just, meritori i, sobretot, irrenunciable. El problema som tots aquells que ja no volem suportar més cap més forma de postergació perquè, si no, quan s'hagi resolt el problema dels uns, haurem de començar a pensar en els dels altres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.