Palma de Mallorca10/09/12 0:00
Barcelona té previst viure demà una gran manifestació que és mirada de reüll pel conjunt de l'Estat i amb especial atenció a Madrid. S'hi espera la presència de centenars de milers de persones arribades de tot el Principat i d'altres terres de parla catalana, inclosa una representació balear que marxarà unida amb una pancarta conjunta. Dues reivindicacions compartiran la jornada. D'una banda, l'exigència immediata d'un concert econòmic per a Catalunya que li permeti tenir eines suficients per superar la crisi. De l'altra, la reclamació de la independència. En conjunt, el Principat vol un camí propi mentre Madrid és incapaç de sortir del pou de la depressió.
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ja és èxit.
Los "catalanes insulares" pueden hacerse las pajas mentales que quieran, pero tal día como hoy se hace patente una vez más que los pueblos de Baleares y Cataluña están situados en polos diametralmente opuestos. No tenemos absolutamente nada que ver con ellos, y a los hechos me remito. A los escépticos, les recomendaría contar el número de frikis que se reunirán mañana en la "Porta Pintada, a Ciutat de Mallorca".... Ya me contáis
Do not visit... tan, tan automàtic, tampoc no ho és, això de proclamar independències. Ja m'agradaria. D'altra banda, Castella va prendre el no de "espanya", com a derivat de la hispania romana, i tenia un cert sentit polític (que no cultural) quan van sotmetre Portugal. Però en separar-se Portugal (per segona vegada), castella no va renunciar a dir-se "espanya". I defet fan com si res no hagués passat i és un dels capítols menys explicats a classes d'història (hi passen de puntetes, com quan expliquen les conquestes d'en jaume I & family, els almogàvers, etc). Jo no som gaire optimista amb això del nom i amb els fums que passegen, no ho sé jo. Portugal es va escapar per segon cop el 1640, i els castellans encara no ho han dgerit prou i se segueixen autodenominant "espanyols". Fins i tot han canviat el nom de la seva llengua, dient-li "espanyol", com si fos la llengua de tots els habitants de la penísula hispànica. no sé, crec que aquesta gent necessitarà uns 500 anys més per a entendre que la resta de pobles de la penísula i illes no volen estar davall del seu jou, ni consentiran desaprèixer sense lluitar. Com ja es deia fa temps: L'AUTONOMIA QUE ENS CAL, ÉS LA DE PORTUGAL
Ès una manifestació INDEPENDENTISTA i només per Catalunya, segons els resultats se podrà prendre la independència a l'endemà de la manifestació. Una vegada separats, la resta se haurà de dir Castella, no se podrà dir Espanya. Castellà haurà de reparar i tornar almanco el 20% de lo que se diu Estat espanyol, o sigui que moltes autopistes, TGV, aeroports, ferrocarrils, avions de combat, etc. dins la resta del Estat espanyol seran propietat de Catalunya fins que Castella torni el darrer euro.
Crida pel futur de la nostra nació: Poble de Mallorca, fem ressò de l’onze de setembre al Principat. Demostrem el nostre rebuig cap a la política colonial d’espoli de l’estat espanyol. Des de Artà a Andratx, des de Pollença fins a Santanyí. Tots units i amb un sol clam. Manifestau-vos dia 12 de setembre, a les 18h, plaça de la Porta pintada, a Ciutat de Mallorca. Un mallorquí, una senyera. Manifestau-vos per la nostra nació, la nostra llengua i el nostre dret a decidir el nostre futur.
"D'una banda, l'exigència immediata d'un concert econòmic per a Catalunya" No us deixeu enganyar per La Vanguardia i altres medis del grup Godó, la manifestació és INDEPENDENTISTA. Que quatre botiflers de CyU hi vagin amb la pancarta del pacte fecal per intentar desviar l'atenció de la veritable exigència de la manifestació no vol dir que la resta de la gent faci el mateix... M'ensumo que demà veurem la manifestació més gran que hagim pogut veure mai, llàstima no poder-hi anar! Visca Catalunya i visquen els Països Catalans!!!
Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873) "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauriem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
És molt trist de comprovar com un mitjà de referència a Mallorca, com aquest diari, s'alinei amb les tesis del pseudo-periodisme que encara el grup Godó (la Vanguardia, Mundo Deportivo) i Tv3. La manifestació de demà a Barcelona és INDEPENDENTISTA. El lema és prou clar: CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA. Ni pactes fiscals, ni concerts econòmics ni demés porqueria encaixista. Si alguna cosa se li pot retreure a l'ANC és que el lema no sia PAÏSOS CATALANS, NOU ESTAT (federal) D'EUROPA.