Tots els estats tenen secrets. Tots els estats tenen serveis d'espionatge i diplomàcia, i, talment qualsevol particular, volen mantenir la privacitat, sigui perquè tenen vergonyes a amagar -ningú és moralment perfecte, ai-, o sigui per raons de seguretat: gairebé tothom manté en secret el volum de les seves riqueses, per exemple.
Els estats també actuen així: per raons de seguretat amaguen informacions, i secretament emprenen maniobres a favor dels seus interessos o dels interessos dels seus ciutadans: ¿com podria ser d'una altra manera? Tothom vol que el seu estat el defensi -de qualsevol mena de mal, des del terrorisme fins a la misèria material-, fins i tot els pobles que no tenen estat s'adrecen a l'estat que els acull en demanda d'aquestes necessitats bàsiques.
I enmig d'aquestes evidències de sentit comú va aparèixer Julian Assange, per revelar-nos que el pitjor relat que ens havien mostrat les pel·lícules d'espionatge era veritat i que els estats poderosos tenen molt de draps bruts amagats sota la pica (quina sorpresa!). Assange va ser aplaudit arreu del món per tots els falsos llibertaris que solen callar quan qui priva de la llibertat és un dels companys de viatge en la línia dels estats autoritaris: els amics d'Assange són -massa sovint- els aferrissats rivals del liberalisme democràtic, els que participen en misses negres contra els Estats Units o Anglaterra -els imperialistes!-, els mateixos que ara es posen les mans al cap davant de la persecució policial que envolta Assange però no solen alçar la veu quan és un estat populista i autocràtic qui empaita la llibertat d'expressió. Els amics d'Assange solen convocar estranys companys de lluita llibertària.
Suècia vol Assange per jutjar-lo per un crim sexual, els amics de les conspiracions ens recorden que tan sols va ser una trampa de mel i que el fundador de Wikileaks serà deportat després als EUA, país que està rabiós per haver trobat divulgats els seus secrets militars i diplomàtics. Els equatorians li han donat asil polític, tot i que de moment el crim del qual se l'acusa és purament sexual -recordem-ho-: tanmateix, a Equador hi trobem una política de mitjans de comunicació que va de camí de convertir-se en la mateixa que hi ha a Veneçuela o a la Rússia de Putin. Perquè és allà on amb una cançó contra el líder del país pots anar a la presó, com acaba de passar amb les noies del grup punk Pussy Riot.
Entre una disputa diplomàtica entre Suècia i Equador no hauríem de tenir cap dubte -almenys davant d'aquest cas- de quin estat respon més als requeriments d'una democràcia lliure i amb garanties. Si Assange no demanés asil sinó que pogués triar a quin estat ha de ser jutjat no tindria cap problema a demanar que vol partir cap a Suècia. Perquè si en arribar a l'Equador comença a treure els papers bruts del senyor Correa serà el primer a voler ficar el cap a l'ambaixada de Suècia, com està passant amb centenars de periodistes arreu del món, als quals ningú acull quan informen de les misèries dels règims polítics autoritaris que han de patir.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Qualsevol que tengui accés a aqueixes informacions reservades d'alt secret estatal i tengui oportunitat de treure-les a llum i ho faci, em sembla que o té vocació de màrtir o és un insensat. Si el Sr. Assange té aqueixa vocació, ja està, en certa manera, sofrint el martiri, que no sabem fins on pot arribar, però no crec que per això el facin sant. Veurem on s'ajaurà en Gelat!