TW
5

El Consell de Formentera acaba de donar una lliçó a tots aquells que s'omplen la boca com a grans defensors de la llengua però que no fan el que pertoca, a la pràctica, per fer-ne efectiva la defensa. L'equip de govern del consell-ajuntament de la pitiüsa del sud ha aprovat, en plena celebració de les Festes de la Terra, el dia 6 d'agost, requerir al Consell Consultiu de les Balears sobre la nova Llei de la Funció Pública de les Illes Balears, que rebaixa el català, a molts àmbits de l'administració, de requisit a mèrit.

Ja hem apuntat des d'aquesta mateixa tribuna que tot apunta que la Llei de la Funció Pública va contra la Constitució espanyola i contra l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, tot i que això, als governants del PP, aparentment, no els fa fred ni calor. Però, en un estat de dret, la inconstitucionalitat i la contrarietat amb l'Estatut d'autonomia haurien de constituir -fins i tot per separat- motiu suficient per tornar endarrere la llei. Fixem-nos que, fins ara, ens hem limitat a qüestions tècniques, sense entrar en el fons d'allò que voldríem, com a horitzó cap on avançar, per al nostre país.

Davant la consideració que la nova Llei de la Funció Pública vulnera lleis superiors, el Consell de Formentera ha fet allò que tocava: requerir al Consell Consultiu si això és veritat o no. A partir d'aquí, el Consell Consultiu no tendrà més remei que posicionar-se, i dir clarament si, des del punt de vista dels seus integrants, la Llei de la Funció Pública vulnera o no la Constitució espanyola i d'Estatut d'autonomia. (No hi ha dubte que també vulnera la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, promoguda per la Unesco, i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, però obviarem aquests dos documents, per la dificultat d'aplicació a l'interior de cada estat membre de la Unió Europea).

Si el Consell Consultiu diu allò que sembla que és l'únic que pot dir-hi, cinquanta diputats o cinquanta senadors del Regne poden presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de la Funció Pública de les Illes Balears. La declaració d'inconstitucionalitat, aparentment òbvia, automàticament tiraria endarrere aquesta llei, aprovada pel Parlament de les Illes Balears, sense cap tipus de consens entre diferents forces polítiques, amb l'únic vot del Grup Popular.

La iniciativa, al Consell de Formentera, ha estat promoguda per l'equip de govern, format per Gent per Formentera (el partit més votat de l'illa) i el Partit Socialista. Però, atenció!, també hi ha votat a favor el GUIF (Grup Independent de Formentera), que, en els seus estatuts, aposta clarament per la defensa de la llengua catalana i de la cultura pròpia. I -encara molt més notable!- el PP no hi ha votat en contra, sinó que, discretament, ha optat per l'abstenció. En resum, al Consell de Formentera no hi ha hagut ni un sol vot contrari a portar la Llei de la Funció Pública davant el Consultiu, ni sembla que hi hagi dubtes sobre la seua inconstitucionalitat i sobre el seu caràcter contrari al que disposa l'Estatut d'autonomia.

Tots aquells que s'omplen la boca amb frases favorables a la promoció de l'ús de la llengua catalana i a la defensa dels drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears haurien de prendre exemple de la institució d'autogovern de Formentera. A Mallorca, hi ha ajuntaments governats pel Partit Popular (o ajuntaments on el PP forma part del govern, juntament amb d'altres forces polítiques) que s'han manifestat a favor que el català constitueixi un requisit per treballar a la funció pública. A l'illa d'Eivissa, l'equip de govern del Consell insular, també del PP, ha manifestat una posició favorable a la llengua catalana. Però només parlen, voten alguna declaració i fan gestos sense gaire més valor polític.

Qualsevol que vulgui defensar la dignitat dels ciutadans que tenim el català com a llengua pròpia (o aquells ciutadans que se l'han fet seu per voluntat pròpia) podria prendre exemple de Formentera i demanar (per demanar que no quedi) sobre la constitucionalitat o no de la Llei, i si vulnera o no l'Estatut. Si no ho fan, estan contribuint, com la majoria d'institucions governades pel PP, a generar una mena de salvatge Oest on el PP fa el que li rota i com li rota. I la resta obeeixen i callen. Esperem, al cap i a la fi, que l'exemple de Formentera -en el fons i en les formes- s'estengui arreu de les Illes Balears.