Maties Salom

Qui anirá a comprar en diumenge

Maties Salom16/07/12 0:00

...o més aviat ens haurem de demanar qui anirà a comprar més enllà d’allò que realment necessiti, menys un vint-i-u per cent, que és una doblerada. La destralada dels qui no havien d’apujar els impostos i crear ocupació –“no més impostos, no més atur, no més IVA”, deien, i ara encara riuen– l’han perpetrada amb claca i mamballetes. Una posta en escena sin complejos que amagava vergonyes descrites posteriorment al BOE, amb pèls i senyals –senyals de bou, que diríem. L’eslògan amb què Rajoy i els seus varen enganar la immensa majoria dels votants el degué escriure algun preparadíssim –i estranyament sincer– diputat que en realitat volia expressar “només impostos, només atur, només IVA”. El redactor no sabia escriure, i nosaltres no sabem llegir. El lema l’executa ara la piconadora popular com si l’hagués signat davant notari.

Un altre gran engany de moda de l’Espanya anèmica és la fuita de cervells, perquè els darrers vint anys el talent s’hauria pegat per establir-se al Reino, com tothom sap i és evident. El talent més premiat a les Espanyes l’encarna Andrea Fabra, un referent mundial de l’emprenedoria que en un arravatament d’emoció incontinguda ens ha enviat a tots –a tu i a mi també– a emprendre vent. Que se sàpiga, cap dels estimats càrrecs electes que el Partit Popular té arreu del territori ha renyat la filla de Fabra. Deu ser que s’acullen a la vella dita, fot qui fot i visca el Rei, i que volen anar a comprar en diumenge i trobar que els magatzems han obert per a ells, algun turista i la Família Reial.

I a tot això, el discurs més estès des de l’oposició derrotada és assenyalar –amb els mateixos senyals que descriu el BOE– que PP i PSOE no són el mateix. Segur que la reacció a les retallades imposades per Brussel·les no hauria estat l’ovació indigna al Congrés dels Diputats. Hauria sortit un president a dir-nos que ens barrinava amb el cor trencat, i els ministres –cadascú amb un llinatge de l’esquerra diferent–, amb cara de circumstàncies. Després, per ventura, se n’haurien anat plegats de rebaixes.