Baltasar Garzón

aquets suprem segun que tenen coses que amagar i clar no poden sortir a la llum, molt malament gent com aquesta no la volem. volen amagar la trama de totes maneres, pero no heu hem de consentir hem de lluitar perque la veritat surti a la llum i que paguin tots els condemnats. quin oi de país

Molt bé Mateu. Ara ningú recorda Josep Musté, Ferran Ruiz, Jordi Bardina, David Martínez, Esteve Comelles, Teresa Mas, Joan Rocamora, Jaume Oliveras, Vicent Conca, Ramon López, Josep Maria Granja, Francesc Xavier Tolosana, Marcel Dalmau, Carme Turró, Dolors Bellés, Antoni Infante, Eduard Lòpez, Francesc Puy, Ramon Piqué, Eduard Pomar, Artur Escútia, Vicent Coll, Josep Poveda, Oriol Martí, Carles Bonaventura, Xavier Ros, Xavier Puigdemont, Xavier Alemany, Oriol Malló, Joan Durà, Guillem de Pallejà, Andreu Cabot, Oriol Montserrat, Jordi Manyé, Marc Vila, Enric Cot, Geroni Salvador, Àngel Pitarch, Miquel Casals, Lluís Quintana, Antoni Capdevila, Jordi Vera, Salvador Soutullo, Agustí Cerdà i Gustau Navarro. Tots ells varen ser empresonats i torturats l'any 1992 per Baltasar Garzón, Denunciaren les tortures (algunes amb seqüeles físiques i psísquiques) a l'Audiència Nacional, al Suprem i a l Constituional (ho arxivaren). Aleshores anaren al Tribunal de Drets Humans d'Holanda i allà condemnaren Garzón, Roldán i Corcuera (quin trio!) i obligaren l'estat a indemnitzar es vícties. Garzón, segons els cànons internaionals, hauria d'haver estat inhabilitat a perpetuitat i empresonat, però va ser protegit per la Injusticia espanyola que ara, davant la feixistada d'escoltar advocats dels seus detinguts, la inhabilitat. Qui no ho vol enendre que miri LA VIDA DE LOS OTROS i comprovarà que Garzón ha fet allò que va fer l'Stassi a l'Alemanya orienal. Defensar un personatge com Garzón que, a plena consiciència i nomes pel seu ego, ha jugat amb les esperances de les vícttimes del franquisme quan sabia que no hi havia res a fer, després de la Constitució que va fer llei de punt i final amb una amnistia programada per afavorir els criminals de guerra i de postguerra, fent conferències per bancs a qui havia d'investigar i altres herbes no és cosa de demòcrates, sinó de gent entabanada i sotmesa al discurs dominant. Doncs, En tot cas, em mereien molt més respecte Carles Bonaventura, Oriol Malló i els altres detinguts de l''any 92 torturats per Garzón amb el silenci còmplice dels que ara s'esqueisxen la camisa que no aquest individiu que no és res més que una baula sinistre del sistema judicial espanol "atado y bien atado". Algú defensa Garzón? Doncs que tengui clar que defensa un condemnat pel Tribunal de Drets Humans. En tot cas, NO AMB EL MEU NOM!

Quan regna al món la immundícia amb balances del poder no arribes a saber el què ni a trobar-hi aclarícia. El que ven és la notícia el debat, la crispació. ¿Que més dóna la raó si la justícia no és cega, i ni ella mateix gemega la seva violació?