Fa alguns dies, crec que era Francesc Antich o algú del seu entorn més immediat, parlava de la necessitat de recuperar la cultura socialdemòcrata, imagín que en la línia que s'està fent en els països del primer món afectats per la crisi de la postpolítica. En alguna ocasió he tingut ocasió de parlar, informalment com se suposa, d'aquestes qüestions amb l'únic president socialista que han tingut les Illes Balears. Ambdós som lectors i seguidors de Tony Judt, atrets per una interpretació de la història burgesa amb sensibilitat social.
Judt, però, treballa a partir de les idees, des de posicions i debats sobre allò que han estat els materials que han donat forma al teixit cultural i polític europeu durant els darrers cent anys, sobretot. En el nostre cas, sobrevivim en un cert desert cultural, amb les prestatgeries del pensament polític més aviat buides i sense a penes obres treballades ni interioritzades. En el cas de les Illes Balears, el mateix PSIB s'ha desentès clarament de l'obra de Gabriel Alomar i servidor ha lamentat que aquest partit tampoc no s'hagi interessat mínimament per l'obra d'Alexandre Jaume, en part publicada recentment. Parlam d'un partit frustrat des del punt de vista de les idees, que mira a una altra banda cada cop que hi ha debats i que espera consignes o altres alternatives en les conjuntures de dubte.
José Luis Rodríguez Zapatero tampoc no parlava del socialisme, durant la seva primera etapa a l'oposició ni durant la primera legislatura. La seva font d'inspiració era la Institució Lliure d'Ensenyament i el republicanisme d'inspiració burgesa i laica. Si hom analitza amb cura les fonts de L'Esquerra Nacionalista a Mallorca (vegeu, el llibre de Mateu Morro i Sebastià Serra, de 1986), ben aviat s'adona que el pensament més nítid i persistent de l'esquerra mallorquina té un substrat més republicà que no socialista, una estructura més liberal i burgesa que radical o obrerista.
Certament el marc històric actual, en el context de la postpolítica que imposa el neoliberalisme, la socialdemocràcia centreeuropea potser pot oferir un aire de modernitat i aportar elements de frescor, però no és aquesta la cultura que ha sostingut el pensament del país en el qual vivim. Només el republicanisme històric havia socialitzat la lluita contra el caciquisme i el clientelisme polític; només el republicanisme tingué capacitat de confrontar i afeblir la tendència llatina a l'entesa tribal d'interessos domèstics i familiars. Parlam d'un republicanisme residual i fràgil, perquè la burgesia a mesura que es consolidava se sentia més segura en el magma dels poders econòmics i polítics de l'Estat.
Les Illes Balears en general -i no només Menorca- tenen una llarga història de pensament polític crític, amb una història alternativa, que roman plena de pols en biblioteques sense lectors, orientades per partits que es conformen a organitzar la ignorància i a canalitzar emocionalment allò que eufemísticament denominen ciutadania. En aquesta cultura actual de presentisme i de pragmatisme total, servidor ja sap que no es va enlloc tractant de parlar d'aquestes coses. No aspir a ser llegit, molt menys a ser escoltat, desitj únicament ser conseqüent amb el cap de fil que m'anima a continuar observant la realitat, fent part d'aquells col·lectius que sempre han tingut la sensació que la memòria vertadera i invisible mai no es perd.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.