Les aus de l’ocultisme (91 dC)

En aquestes dates moria a la ciutat d'Efes el filòsof de la Capadòcia que sabia parlar amb els ocells. La seva figura, envoltada per nombroses llegendes, es presenta com la d'un gran viatger que va recórrer tot l'Orient fins a l'Índia. Predicà una religió mística amb regles de meditació i ascetisme que es basava en les doctrines pitagòriques. També fou un important ocultista i d'ell vénen moltes de les supersticions que giren entorn de les facultats màgiques de les aus. I aquestes creences es multiplicaren a través de la que s'anomena "ornitomància", molt viva al llarg de l'Edat Mitjana i que arribaria als nostres dies amb els més curiosos detalls. Així tenim, per exemple, el mussol (Athene noctua), ocell de presa nocturn, de plomatge lleonat amb capa de burell, cap rodó i cara circular i ulls frontals grossos d'iris groc, que pel seu aspecte ja devia impressionar els nostres avantpassats com a símbol de mal auguri, tot i que entre els antics grecs simbolitzava la vigilància i la clarividència. No va tenir millor fama l'òliba, el rapinyaire també nocturn i amb los discs facials units, fent-ne un de sol. El seu crit a cel obert és senyal de mort i, si es posa sobre una casa, significarà desgràcia per als que l'habiten.

La garsa, per part seva (Pica pica) de la família dels còrvids, camallarg, de plomatge iridiscent, amb el ventre i la punta de les ales blancs, és portadora de molt mala sort quan la descobrim anant per terra i de bona fortuna quan la descobrim volant. No ha de caure gaire simpàtica dins les nostres tradicions quan és dita popular allò de "donar garsa per perdiu", és a dir, enganyar fent creure que és tal cosa una altra de qualitat inferior que se li assembla. I no gaire millor fama gaudeix la cornella, més petit que el corb, tot i que és un insectívor beneficiós per a l'agricultura i el xisclet del qual és missatge de mala sort, especialment per a tot aquell que comença una empresa. A tota aquesta desfilada hi afegirem la grua, que és el nom que donam a diversos ocells dels gruids, com la grua anthropoides, la bugeratus i la balearica, els quals, amb el seu cant, ens avisen d'extremar la prudència i la vigilància. Però no descurem el corb, del qual els grecs eren capaços d'interpretar-ne seixanta-quatre sons amb la més ampla gamma de bons i mals auguris, avisos i missatges. Finalment, i encara que no sia un ocell, sinó un petit mamífer volador, tenim la ratapinyada, que representa per una banda l'obscuritat i el silenci, però que és, per una altra, ocell de bon auguri, com així l'intrerpretà el rei En Jaume el Conqueridor quan posà setge a València. Aleshores una ratapinyada o ratpenat es col·loca sobre el cim de la seva tenda de campanya. I el monarca ho va veure com un anunci de victòria, tot incorporant el curiós animal a la seva heràldica. Rondalles mallorquines com Sa moixa i s'àliga, El Príncep Corb, S'ocellet de ses set llengos, Es voltor i es busqueret, Es corpet des pou d'en Gatell, Es poll d'es penyal de ca'n Vicens i moltes altres ens vénen a mostrar la nostra tradició en matèria d'aus "màgiques".