Contra l’abstenció

Hi ha algú capaç de fer entendre a la ciutadania quins beneficis pot aportar al comú de la gent l'abstenció en les eleccions de novembre? Abans de rebutjar les urnes, tal i com es pretén des d'alguns moviments cívics, hauríem de poder arribar a comprendre, tots, de quina manera es pot construir una democràcia més participativa prescindint del ritual en què cristal·litza la pròpia democràcia, tant si està segrestada pels poders més tèrbols com si es manifesta en tota la seva esplendor. La infravaloració de l'urna o el seu desprestigi es pot explicar de moltes maneres, com també podem explicar per què en aquests moments hi ha càncers que només es curen en la meitat o en una dècima part dels casos. No perquè no els puguem curar tots hem de renunciar a les teràpies que, ni que sigui, ens mantenen l'esperança. No es pot curar la democràcia sense les urnes. Ni la societat sense democràcia. Ni el sistema.

Hi ha esperits plens de bona fe que esperen que "els polítics" canviaran de rumb en constatar que l'abstenció és molt alta i que cada dia més gent "passa" de la política institucional. Se suposa que una alta abstenció els serviria de lliçó, d'avís? D'avís de què, per cert? No m'agrada decebre ningú, però per la meva escassa experiència de proximitat amb polítics, puc creure que oficialment lamentarien moltíssim una abstenció pròxima a la deserció general, però que, passat el moment de declarar solemnement que n'estan molt preocupats, continuarien en els seus afers i amb les seves formes de paquiderms. Un escó és un escó, tant si ha votat el 100% de l'electorat com si no s'ha arribat al 35%. Les actes de les sessions parlamentàries no recullen les contingències anteriors a la formació de cada parlament.

No anar a votar no arregla res, ni tan sols aconsegueix ferir una mica la dignitat de la majoria de la classe política. Per contra, aquí no hem provat mai de votar massivament les opcions que s'avenen més amb les nostres conviccions -o que se n'allunyen menys. L'autèntic camí de cap a una regeneració democràtica passa per prendre consciència del significat de les urnes i del valor del nostre vot: un vot autònom, en rebuig de tota noció d'utilitarisme. Votar en consciència és una expressió d'autoestima, una afirmació en la nostra dignitat.

Aquests dies que queden pujarà la temperatura electoral, els ciutadans ens sentirem atordits per tant de renou i tanta fúria. S'ha d'entendre que, efectivament, davant les riuades de cinisme sonor que corren en totes direccions per la campanya, els ciutadans cerquem manera de fer-nos a un costat i donar l'esquena a la fira. Però aquesta és la manera més eficaç d'enrobustir les persones i els aspectes de la democràcia que ens desagraden. Els ciutadans hauríem de ser capaços d'escoltar més de cap endins, i conformar així un vot des de l'humanisme, des de les nocions d'ètica, de moral, de decència, és a dir, des dels valors amb què voldríem amarar la democràcia.